Las fotos de las portadas del ciclo Pilgrimage de Gardiner son obra de un artista llamado Steve McCurry que tiene una página para no perderse y perderse, y forman una colección tan bonita que he pensado reunirlas en un video. Buscando casi a barullo algo breve para poner fondo musical, lógicamente de Bach, he dado con su inmensa coral Komm, o Tod, des Schlafes Bruder (Ven, oh muerte, hermana del sueño) de la Cantata Ich will den Kreuzstab gerne tragen (Llevaré con alegría el peso de la cruz) BWV 56. Luego ha resultado que era demasiado corta para poder dar unos mínimos segundos a cada imagen y por no ser injusto he optado por la ley del mar y se han quedado fuera los señores. Las fotos me parecen muy adecuadas para las cantatas de Bach, pero desisto de intentar justificarlo porque el video lo dice todo.
Ancha es mi casa 
Ostres! hoy, tu hablando de la hermana del sueño y yo defendiendo la siesta.
Precioso montaje, JL. Y muy caballeroso con las damas y los niños primero, pero no me he podido resistir y he zoomeado a los señores uno a uno. Mr Curry adereza cada foto carnet con un equlibrio de color impresionante. Y no paro de preguntarme si no hay mucho sufrimiento detrás de algunos rostros..
Vi ayer a toda prisa tu comentario y hasta hoy me he quedado pensando. A mí no me vino a la cabeza la palabra sufrimiento. Más bien seriedad, gravedad, religiosidad (no necesariamente creyente), interpelación. Lo del color es la monda, y vistas seguidas aún se nota más.
mira JL lo que viene hoy en el pais, de cómo estropear una exposición
http://blogs.elpais.com/del-tirador-a-la-ciudad/2012/01/exponer-sin-exhibirse.html
de buenas fotos..
Típico. Y el artículo, desde el título, al reves te lo digo. Qué cosas.
L’enhorabona per aquest primer vídeo!!! És precios!
Et dono tota la raó, kalamar: Quant de sofriment s’intueix que s’amaga rere alguns d’aquests rostres!
Saps, José Luis, que si el primer dels retrats em diuen que és un Rembrandt m’ho crec?…, i si bé i seguint amb la pintura, trobo que alguns d’ells bé podrien ser de personatges dels magnífics quadres orientalistes de Jean-Léon Gerôme, el que és indubtable que cap “Inmaculada”, de Murillo, ni cap “Madonna” de Rafael, tenen l’expressió i la força de la que bé podria ser el viu retrat de la Mare de Déu adolescent. Em refereixo a la noia de la primera imatge de la penúltima filera.
Al poble, sense corrector de Word, agafat fort, que també rima
No puc treure’m merits perque no en tinc. Una cor brutal i una foto darrera de l’altre. Pero Bach i aquestes fotos (associació que tampoc es idea meva), no poden fallar, i també a mi m’agrada, que l’he vist unas quantes vegades ja.
No es el primer video. Vaig fer un altre barrejant 2001 amb la transformació de Parsifal, que no es la mort d’Isolda pero «deunidó» (?)
Quan torni miraré qui est aquest Gerôme. Boníssimes les observacions del primer quadre i del de la noia Mare de Deu.
Les Cantates de Bach, per desgràcia, no em diuen gran cosa i les fotografies, precioses, em fan preguntar-me si la gent retratada ha cobrat algun diner, si cal tenir els ulls verds o la cara solcada per arrugues per merèixer el flaix. Sí, José Luis, són fotografies precioses però em recorden massa les que pengen als casals catequístics i, fins i tot, als bancs amb un escrit a sota reclamant donacions.
De totes formes tu has fet un molt bell treball.
Em sorpren i em costa entendre que les cantates no t’agradin, la qual cosa demostra que forta es la (meva) subjectivitat. En canvi, l’angle amb el que veus les fotos el comprenc perfectament, però també es cert que aixó es podría dir de moltíssimes obres d’art (i de molts mecenes). També es cert que aquestes fotos a mí no m’inspiren sentiments de solidaritat ni les veig com una forma de moure la meva compassió; mes aviat donen una dimensió del que es el ser humá, i potser per aixó aquesta percepció teva no m’havia ni passat per el cap.
!Magnífico, José Luis! Ya ves que he acudido al primer sonido de la Cantata… y he tenido que apresurarme, a paso de paloma.
!Qué importa que las fotografías sirvan para muchos menesteres! Lo admirable es saber llegar al fondo de lo que significan y más, si es con JS Bach.
Gracias, y un beso.
Lo curioso es que el significado de estas fotos para mí es clarísimo pero casi inefable, como la música.
Gracias a ti y un beso también.
Les fotos son magnifiques, però el muntatge que has fet en el vídeo m’ha semblat preciós. Gràcies.
Un «xurru». Ha quedat bé, per el meu gust també 🙂 pero fixat que la única adició meva va ser el «fundido» i els temps.. I la coral es la monda.
Completamen d’acord amb lo exposat per Kalamar i Assur, una abraçada companys i al autor de tota la obra !!!Gracies!!!!i i UA
UA nomes?
MUaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaasssssssssssssss
Un muntatge magnífic. Quina quantitat d’expresivitat que hi ha en totes i cadascuna de les fotografies. Corro a entrar a la web del Sr.McCurry per veure amb més tranquil·litat els àlbums que de moment només he vist de passada.
Una abraçada
Gracies, pero no es falsa modestia: Una mica de sort amb la tria de la coral i res mes. La web del fotograf es brutal.
Pingback: EBNDCD – Ven, oh muerte, hermana del sueño…® | Ancha es mi casa