Además de disfrutar de un espectáculo muy bien ideado y servido, la representación de La isla encantada a la que ayer asistimos en la distancia, me descubrió un aria extraordinaria, que, no siendo de Handel, es tan digna de él que le fue atribuida durante muchos años. Se trata de Sventurati miei sospiri, perteneciente a la cantata Il pianto di Maria, probablemente de Giovanni Battista Ferrandini, que podemos escuchar aquí a Anne Sofie von Otter acompañada por Musica Antiqua Köln y Reinhard Goebel.
Anoche Joyce DiDonato la cantó extraordinariamente con una letra muy bonita, «los corazones que aman siempre serán rotos”, compartiendo el dolor y tratando así de consolar a su monstruoso hijo. Fue uno de los momentos emocionantes de un “irresistible entretenimiento”
Una mínima muestra de cada uno de los principales personajes seguida del aria original:
La simpatiquísima Danielle de Niese
Agitata da due venti de Griselda (Vivaldi). Verónica Cangemi, Ensemble Matheus, Jean-Christophe Spinosi.
El contratenor David Daniels en otro de los platos fuertes, que al principio recuerda el Lascia ch’io pianga.
Pena tiranna de Amadigi di Gaula (Handel). Bernarda Fink, Les Musicians du Louvre, Mark Minkowski. En el blog de maac, Ay!, Pena, penita, pena con Max Emanuel Cencic.
Y Joyce Didonato, in furore.
Se lento ancora il fulmine de Argippo (Vivaldi). Romina Basso, Modo Antiquo, Federico Maria Sardelli.
Una crítica en condiciones, aunque menos entusiasta, donde siempre.
La de Niese está muy guapa y simpática pero no me emociona nada con su canto y casi no puede con la dificilísima aria que nos has puesto. Cuando ha de correr y vocalizar en otros fragmentos, la vi apurada. Me gustaron mucho más el resto del elenco, en especial, las señoras todas.
Yo también me lo pasé muy bien pero bastante empachada de barroco. Unas tijeras hubieran hecho bien al conjunto. Y visualmente un 9 y no un 10 por culpa de algun error de vestuario, perdonable.
No os sorprendió la vulgaridad del texto?
Ahhhh! y happy happy
http://www.google.es/imgres?q=happy+birthday+donkey&start=91&num=10&hl=es&client=firefox-a&hs=9Py&rls=org.mozilla:es-ES:official&biw=1041&bih=873&tbm=isch&tbnid=n-nfhmDefsdfdM:&imgrefurl=http://www.etsy.com/listing/88542505/dear-donkey-jackass-happy-birthday&docid=PIY6IbPKqMccqM&itg=1&imgurl=http://img3.etsystatic.com/il_fullxfull.262710931.jpg&w=1481&h=1128&ei=9AwcT_vOL822hAfqrdHZDA&zoom=1&iact=rc&dur=350&sig=105035058629114296276&sqi=2&page=5&tbnh=157&tbnw=206&ndsp=26&ved=1t:429,r:11,s:91&tx=93&ty=71
Gracias!

Déjame que enseñe el regalo:
Bueno: mejor así:
De Niese no está para emocionar sino para divertir, y yo no la vi en dificultades. Lo que comparto es que los no tan principales estuvieron de miedo, especialmente Hermia, pero también Oropesa, y los novios. Y tijeras, ni hablar, que si la semana que viene montan otra tan bien como esta, repito. Del ropaje, me quedo con la capa de Sycorax. El texto tampoco me pareció vulgar si la palabra es en sentido peyorativo. Frívolo, irónico y divertido, sí. Y el guión consigue mantener el interés todo el tiempo. Nada, nada, que un 10.
Considerant que l’obra era de «nova creació» això de les tisores té més delicte encara.
Retallades no, gracies 😉
otro regalito. lo que me parece nos perdimos en el descanso,
Gracias!
Gracies! Retallades si, gracies
Pràcticament no vaig encertar ni una ahir. Només l’obertura. Alguns fragments lents hagués apostat per Vivaldi i no, he constatat a IFL que nanai. La veritat és que el «mercantilisme» (en sentit no pejoratiu, que quedi clar) del barroc no ajuda gens. Doncs efectivament resulta que la primera ària que ens mostres (meravellosa de totes totes) no era de Handel sino de Ferrandini. Vaja vaja. I el dia que em vaig enterar de que «Per tu miro, per tu godo…» de l’Incoronaccione di Poppea no era de Monteverdi quasi em dona un patatús.
Bé, tambè vaig sortir molt satisfet ahir, la veritat, i això que hi anava amb una mica de por. Les àries lentes fascinants, amb Daniels i DiDonato espectaculars.
Ah, i respecte del texte doncs dir que si algú, de la barreja de «La tampesta» i de «El somni d’una nit d’estiu» fa alguna cosa mig coherent aleshores el Nobel directe.
Per acabar, està clar que «algú» fa anys avui. Felicitats, doncs. 🙂
Gracias! Ahir Placido, avui servidor i demá kalamar i Colbran. Gens malament, oi?
Jo vaig recordar dos o tres, però tampoc sabia de on. I tampoc que hi fossis, m’hauria agradat decebre’t 🙂 Quan al text, en peores plazas hemos toreado (y torearemos). no? Jo em vaig divertir molt amb el vaixell erra(n)t i com tu, procuro concentrar-me en el seu aspecte purament musical i deixo en segon pla l’argument (que no vol dir tampoc que el descuidi). És curiós que quan encaro de la mateixa manera obres romàntiques de pur “bel canto” si que miro tot sovint el rellotge i en canvi mai amb bones obres del barroc. 🙂 🙂 (Un cert plagi, pero es la pura veritat. No miro el rellotge perquè no en porto, però em perdo i passo molt. Al barroc, ja li perdono d’entrada)
P.S. Aixo del godo m’ho hauré de mirar (després del Barça)
Aunque con retraso, Felicidades José Luis y ……que cumplas muchos más !!!
Gracias, Gloria!
Por supuesto yo que no tenía el placer de conocer esta Cantata hubiera apostado que era de Haendel, me ha parecido muy bonita aún más con una voz que me encanta, Anne Sofie von Otter, pero no sé porqué motivo no puedo abrir el video de DiDonato, ( con los demás no he tenido problema ) he perdido la paciencia así que abriré más tarde….gracias J.Luis por el regalito.
Compte, que es amb «g» de girona, no fotem… 🙂
❓
Vaja, Josep, es l’únic fragment que recordo de L’incoronazione i ara resulta que no es de ell.
Segons la wiki, l’autor es…
Que no, que no, que ja t’ho deia jo…és que no em creus? 🙂 🙂 🙂 Efestiviwonder…és de Benedetto Ferrari! Una meravella absoluta!
Ara bé, amb aquest somriure del B16 és impossible que Alonso torni a guanyar res…mare de deu…
Bé, demà m’en vaig una setmaneta a Alemanya per la feina. Com que m’atavalaran massa tot el dia procurare a la nit desconectar i visitar (com no) IFL i aquesta «ampla casa»…crec que ho necessitaré…hahaha…però no estic segur de que pogui fer-ho. Fins aviat doncs.
Ah, i per cert, en la propera ocasió ens saludem «mutuament» i ens decebem «recíprocament»… 🙂 🙂 🙂
P.D. D’aqui molts anys els gols d’en Messi seran veritablement del Messi, oi?
Ves a saber… pot ser porta nans recanviables dintre…
No opino porque ,ni la vi ni la escuché,ya sabes los motivos !!Ah se me iba de la cabeza ,con el
follón del 21 ,hoy te toca a tí !!!!!!!!MUCHAS FELICIDADES!!!!!!!!! y que cumplas muchos más.
Un abrazoy MUASSSSSSS
Gracias!, Espero que los motivos fueran muy bien, como el Barça de esta tarde.
MUasssss
Me uno a las felicitaciones. Que cumplas muchos más, y en condiciones, que es lo más importante. Un abrazo.
Gracias! (Ni siquiera he invitado a una ronda… qué vergüenza)
No acostumo a enviar comentaris quan el text de l’apunt es refereix a espectacles que no he vist, tot i que m’agrada llegir què en diuen els uns i els altres a través dels comentaris que hi envien, i ha estat gràcies a això que he vist que avui és el teu aniversari, per la qual cosa t’envio els millors desitjos de felicitat, però, com és lògic, no només pel dia d’avui. Així és que, José Luis: PER MOLTS ANYS, i una forta aBARÇAda!
Però, ¿a que es maca l’ària? Gracies!
Felicitats! Per molts anys!
Gracies!
Moltes Felicitats….
Gracies, parella!
Pingback: Arias barrocas para la isla desierta (1) – Vivaldi y Handel ante todo ® | Ancha es mi casa