Un altre vegada, si em permets, i donat que no té relació amb el post d’avui. Resulta que gairebè per «accident» (feliç accident com veuràs) he topat amb un post de l’any passat d’aquestes dates: el que li dediques a l’Oratori de Pascua. Sàpigues que de la mateixa manera que dels millors post d’en Joaquim em faig autèntics programes de mà (el post que li va dedicar a l’Oratori de Nadal, per exemple) tambè m’ho faré d’aquest altre, per lo bé que està fet i explicat. Impagable! Gràcies!
Bueno, al tener el apoyo de la imagen se aprecia mejor cómo va pasando por diferentes estados de ánimo, imagínate todo lo que nos perdemos al tener tan pocos testimonios de ella en imágenes..
Es un poco misterioso cómo se puede ser tan extraordinariamente expresiva. Y en directo debía ser para no olvidarlo. Claro que si llega a nacer cincuenta años antes, no tendríamos nada.
Bach tras Bach
… y sus hijos y discípulos, otras intertextualidades, parecidos razonables, músicas de muerte, todos los mozarts del mundo y otras frikadas del sujeto pablo del pozo
Efectivamente, inmensa i…celestial!
Un altre vegada, si em permets, i donat que no té relació amb el post d’avui. Resulta que gairebè per «accident» (feliç accident com veuràs) he topat amb un post de l’any passat d’aquestes dates: el que li dediques a l’Oratori de Pascua. Sàpigues que de la mateixa manera que dels millors post d’en Joaquim em faig autèntics programes de mà (el post que li va dedicar a l’Oratori de Nadal, per exemple) tambè m’ho faré d’aquest altre, per lo bé que està fet i explicat. Impagable! Gràcies!
Quines coses mes maques copi… vull dir feia abans, oi? Però per la petita part que em pertoca, em sento molt honorat, moltíssimes gracies!
Aquesta tot ho feia inmens
volia dir immens
Sentint l’ària a l’Icaria, vaig pensar que era perfecta per la Callas, i ves per on l’ha he trobat. Sembla que mai va cantar l’opera.
Tan solo una palabra » EXQUISITA » Adios y MUASSSsssss
Solo una, pero muy adecuada. Muasssss
Bueno, al tener el apoyo de la imagen se aprecia mejor cómo va pasando por diferentes estados de ánimo, imagínate todo lo que nos perdemos al tener tan pocos testimonios de ella en imágenes..
Es un poco misterioso cómo se puede ser tan extraordinariamente expresiva. Y en directo debía ser para no olvidarlo. Claro que si llega a nacer cincuenta años antes, no tendríamos nada.
Y cincuenta años después la veríamos en el Icària. De imaginarlo, gozo.
Medio lleno, medio vacio. Pero creo que hasta iríamos al Met, aunque fuera nadando. O a La Scala, a gatas.
Pingback: El papaíto más querido ® | Ancha es mi casa