Preguntas de Manuel Cruz a propósito de la independencia de Cataluña

Independencia: ¿para qué, exactamente?

¿Qué convierte a un sentimiento en mejor que otro?, ¿por qué será que el sentimiento propio a este respecto es visto siempre como limpiamente transversal y el ajeno como insoportablemente sectario, cuando no directamente facha?.

¿Quién se atrevería a defender algo calificado previamente como expolio?

¿Se puede tener la piel tan fina con el expolio fiscal y tan gruesa con la explotación, la especulación, la exclusión, la corrupción y otros males tan sólidamente instalados en la sociedad catalana?

¿Cómo puede ser que este independentismo en ningún momento plantee, ni siquiera en sus líneas maestras, qué tipo de sociedad quiere construir cuando alcance sus objetivos, deslizando en su lugar el mensaje de que bastará con desengancharse de Madrid para que todos nuestros problemas desaparezcan?

¿Estamos efectivamente ante una propuesta política en sentido fuerte o con lo que nos las hemos de ver es con un independentismo seudorreligioso, según el cual cualquier dificultad que pudiera plantearse quedará superada con la secesión, convertida en una pócima mágica para salir de la crisis y acabar con nuestros pesares?

¿Resulta creíble que vayan a llevarnos a esa nueva tierra prometida los mismos conservadores que a lo largo de los dos últimos años han alardeado de su firme determinación para recortar en educación y sanidad, que tanto se han afanado en golpear a los sectores más deprimidos, mientras se apresuraban a eliminar cualquier carga impositiva a quienes reciben en herencia las mayores fortunas?

 Manuel Cruz en La cuarta Página de “El País” del 6 de Octubre de 2012

Preguntas obviamente retóricas y una ilustración muy explícita, pero aunque muchos de los que hoy votarían independencia y todos los líderes saben que Manuel Cruz no va muy desencaminado, responderán que primero independencia y luego ya veremos, que en el peor de los casos la jaula y sus barras serán las nuestras. La verdad es que no deja de ser una oportunidad: Podemos pasar del caldero a la sartén, aunque también salir volando.  O estrellarnos.

Fats Domino – Wait and see

________________________________________________________________

Compararnos con tontas gallinas no es muy acertado. Pero éste es y así es siempre El Roto, y si se le (me) perdona el exceso, tampoco puede negársele razón.

Anuncio publicitario

Acerca de José Luis

Las apariencias no engañan
Esta entrada fue publicada en Sociedad. Guarda el enlace permanente.

42 respuestas a Preguntas de Manuel Cruz a propósito de la independencia de Cataluña

  1. Joaquim dijo:

    José Luis, jo vull que es pugui fer un referèndum a Catalunya,,però això no ho volen , tenen por. I potser amb un referèndum els primers sorpresos serien els independentistes.
    No hi ha cap sensibilitat, ans al contrari, estan alimentant dia rere dia el sentiment independentista, i això no hi ha qui ho aturi.
    Les preguntes de Manuel Cruz no les comparteixo, no son per a mi, més aviat son arguments per a tots aquells que porten la por a sobre, com en González que ara surt a fer el papetina des de la seva posició privilegiada de jubilat d’or.
    Jo vull ser independent i que em governi un partit progressista, de polítics preparats, honestos, i brillants, els millors de veritat, i això avui per avui és una quimera com diu el Borbó, però aquí,i a Madrid, per tant AQUÍ.

    • José Luis dijo:

      Joaquim, quan comences per “José Luis”, ja sé que no estàs gens d’acord i potser amb ganes de donar-me un clatellot 🙂 però al teu darrer paràgraf confirmes el que dic a les quatre línees meves.

      “Independent i ben governat”. Dos coses. Però aquí els reis nomes porten una, i crec que tant tu com la majoria dels catalans triaríem la segona. Clar que un altre opció seria carregar-se aquest reis i que els nous proveïdors portessin les dos coses. La qüestió seria quanta gent demanaria encara independència si estéssim ben governats (i amb la panxa plena, cosa que tampoc això garantiria).

      Jo també vull i desitjo referèndum (amb molts debats i sense publicitat) i que guanyi el millor, com ho farà aquesta tarda el Barça de Xavi Hernández.

  2. Joaquim dijo:

    papetina=paperina

  3. kalamar dijo:

    dice hoy Ramoneda:
    Este Gobierno (central) lleva a cabo una política sistemática de ocultación que podríamos definir por estos parámetros: negación de la alternativa, satanización del conflicto, ninguneo del Parlamento, discurso del miedo, humillación de los perdedores, desprecio a las voces discrepantes, cultura de casta, minimización de las condiciones básicas de igualdad propias de la democracia. Una clara deriva hacia el autoritarismo posdemocrático.
    Dicen que el fracaso de los países depende mucho de las instituciones que tienen. Las instituciones españolas están en manifiesta crisis: desde la Corona hasta los tribunales, desde el Parlamento hasta el Estado autonómico, desde el Gobierno hasta los partidos. Y en vez de afrontar esta crisis, que podría ser uno de los acicates para recuperar la motivación colectiva, se juega a esconderse, a retardar las decisiones, a pensar en cómo poner sordina a las voces incómodas. Y, con este panorama, se sorprenden de que el descontento crezca y de que alguna comunidad prefiera embarcarse en proyectos propios, por inciertos que sean.

    Sin crisis, ni los de la gaviota, otro gallo cantaría,creo. Con el último hachazo del Wert a una política educativa justa, yo empiezo a pensar en largarme. Y por supuesto estoy a favor del referéndum o consulta o lo que se tercie. Quiero saber de verdad qué piensa Cataluña.

  4. maac dijo:

    No me apetece meterme en las casas de los demás. Procuro tener una visión de este tema aséptica y distante; y debo confesar que estoy sorprendido de que se este pasando de defender un ideal sentimental o romántico, que es muy defendible, a otro crematístico, que, para mí, lo es menos, y que a la larga, de llegar a buen puerto lo que se pretende, puede conducir a una profunda insatisfacción. Dicho esto, cualquier consulta que se haga en la calle tiene que ser buena por necesidad.

  5. Joaquim dijo:

    Per no tenir gàbia ens haurem de instal•lar a l’utòpica acràcia, però si hem de tocar de peus a terra, tothom està fotut en una o més ben dit, moltes gàbies, a la vida personal, professional, política, religiosa, econòmica i fins i tot ideològica, si us plau, que em deixin escollir-les en llibertat és l’únic que demano.
    Tan sols una dada. Aquí (vull dir allà) fa molta por el referèndum ja que gran part del vot immigrant podria estar a favor de la independència, per això aquells exabruptes d’alguns miserables extremenys contra el seus compatriotes catalanitzats, però també de molts immigrants no espanyols, ni tan sols europeus que fa anys que viuen i treballen o treballaven a Catalunya i que s’han integrat fins i tot parlant el català integrador que s’ensenya a les escoles, sense perdre, ans el contrari, l’aprenentatge del castellà, i per això els resultats fan tant mal als diferents ministres d’educació espanyol.
    Aquests immigrants també veuen que una Catalunya independent seria més pròspera i lliure.
    Hi ha una sistemàtica lluita contra el fet diferencial cultural, que és el que més m’indigna i aquí no es tracta de solidaritat entre pobles que és el que sempre van pregonant, quan es tracta del vessant econòmic, però la solidaritat cultural aquesta se la passen pel forro del bemolls majors. Després resulta que som nosaltres els que tan sols mirem la butxaca
    Vull triar les gàbies on haig de viure i piular a la meva vida.

  6. timamót dijo:

    José Luis, jo també començo pel teu nom.
    El filòsof pregunta “per a què” i no es pregunta “per què”. Si contestés aquesta última és molt probable que ja tingués alguna resposta a la primera.
    Em temo que, com alguns editorialistes i “intelectuales” dels que acostumen a publicar a El País (dels propagandistes i manipuladors d’altres capçaleres no en parlo) no entenen, ni han entès res.
    Jo vull la independència perquè, primer, no suporto més el nacionalisme espanyol*. Perquè, tant un com altres, (els del PSOE, que ja no són ni S, ni O, només E, o els del PP) van en contra meva, econòmicament, territorialment, culturalment i de la meva llengua. Per tant, la meva resposta a Cruz és per alliberar-me d’un nacionalisme que arrossega una estructura d’estat feixuga, amb uns clústers de poder intocables (judicatura, alt funcionariat) i un sistema bipartidista i uns partits que serveixen a interessos que no són els del bé general. Afegint que la ideologia i el relat (com es diu ara) que escampen a més va en contra de la meva dignitat.
    I la segona raó és per veure si ara es pot construir alguna cosa nova políticament millor. També penso que si és un estat petit, encara que amb la sobirania molt limitada pel context europeu i mundial, el control democràtic podrà ser molt millor (mira Islàndia …)
    Naturalment, jo vull el procés pacífic, lliure, democràtic, sense trencar lligams, sense que persones com tu es puguin sentir incòmodes, ni excloses, sinó convidades a construir un futur millor per fills i néts.
    També podria haver contestar més breument posant el que deia una pancarta: perquè «The broquis is over”

    *només citaré un exemple anecdòtic: cada dia miro les portades dels diaris de l’estat (Kiosko.net) i 9 sobre 10 hi ha més de 4 banderes espanyoles en la portada. On són els que es situen au dessus de la melée per criticar el sentiment identitari català?

  7. angels dijo:

    Yo tambien quiero librarme del gobierno central (porque todo lo que hacen son ofensas de diversa índole)y de todo lo que huela a centralismo (monarquia,etc).
    Pero ¿quien me asegura que Catalunya funcionará mejor?.No diré nada más,porque en este tema la sangre se calienta en exceso .Espero que gane el Barça para poder tener alguna alegria en frente del representante casi «oficial» del centralismo español.Un abrazo y adióooooooooos

  8. Josep Olivé dijo:

    Ho sento José Luis, però quan llegeixo articles tan demagògics com el del Manuel Cruz i veig cafrades com les del Roto encara tinc més pressa per ser independent. Quanta barra! Per tenir i soportar petardos, corruptes i aprofitats no podem sentir-nos catalans i només catalans i voler tenir un estat propi? Ja fa temps que no llegeixo El País. Veig que faig bé, doncs constato avui, a través del teu blog, que tambè hi ha una intereconomia d’esquerres.

    • kalamar dijo:

      No ben bé. Josep. No considero Intereconomia de cap manera un canal d’intel·lectuals. Al País escriuen en canvi uns quants i de molt il·lustrats: JB Culla, Ramoneda i J Llovet. És una pena que no els llegeixis, perquè amb l’Ara i tvres, que de pluralitat tampoc en gasten massa i convé sentir totes les veus.

      • Josep Olivé dijo:

        Kalamar, l’acudit del Roto es intereconomia pura i dura. Es un esperpent insultant. L’escrit del Manuel Cruz és demagògic a més no poder. Sobre les persones que cites hi estem plenament d’acord. Sobretot en Llovet, que a més té una grandísima cultura musical i qué és tot un plaer llegir-lo. No llegeixo l’Ara, no m’agrada, ni veig televisió mai. De totes maneres lo important de la meva entrada era la pregunta, no contestada encara. I demano disculpes per la meva referencia al diari El Pais. En cap moment he volgut molestar als seus lectors.

    • José Luis dijo:

      Venia del cine pensant en treure el dibuix del Roto, que he posat sense pensar massa aquest migdia, i que més que demagògic, es ofensiu. He arribat tard i ho sento. Però no em sembla gens demagògic el que diu Cruz, especialment sabent quants son els que s’apuntaran a la independència amb la il•lusió de que això millorarà les coses, i no per voler un estat propi, o millor dir, no per sentir-se més catalans que espanyols (fins ara)

      • Josep Olivé dijo:

        José Luis, la gent no es tonta. Són molts pocs els que creuen que pel sol fet de ser independents les coses aniran a millor o a pitxor. En canvi són molts, majoria, els que estan farts. José Luis, les sensacions són molt importants, i la sensació és que hi ha gent està farta. Quanta? No ho sé. Ho podriem preguntar, no? D’això es tracta José Luis. I que mani qui la gent voti. És lo que no enten el Sr. Manuel Cruz.

        • José Luis dijo:

          Home, si la gent no es tonta, el Sr. Cruz tampoc ho serà tant, o alguna raó pot tenir. I ja saps que la gent i les masses no son el mateix, i ja saps a quines besties poden arribar a aclamar. Farts, no tinc cap dubte. Però mes que «quants» son, m’agradaria que es concretés de «que» estan farts i que esperen que canviï amb la independència. I no em facis una llista dels teus «qués» 😉 que me’ls sé i els comparteixo 😉

      • Josep Olivé dijo:

        …i si demà treus al Volodos segur segur que esterem molt d’acord! 🙂

        • José Luis dijo:

          Vaig quedar molt impressionat amb Volodos. Fa el que li don la gana i te una sensibilitat i una força brutal. Va tocar totes les notes tal com esperava sentir-les en cada moment. I la orquestra el va seguir molt bé (i viceversa), espectacular al darrer moviment. I el concert de Brahms es sensacional de cap a peus. D’acord ¿oi? 🙂

        • José Luis dijo:

          Per cert: Suposo que sabràs que no es diu realment Volodos, i que aquest nom te molt a veure amb la teva percepció. Es una contracció del que va dir un al veure’l tocar: ¿VOLeu dir que nOmés en te DOS?

          Però no va ser el virtuosisme el que em va impressionar mes. Mes aviat el que es sent aquí:

        • Josep Olivé dijo:

          Absolutament, absolutament d’acord! 🙂
          Absolutament d’acord amb l’origen etimològic del cognom! 🙂
          Absolutamente d’acord amb que no estem davant sols d’un gran virtuós, sinó davant d’un gran músic. I ho va demostrar en l’Andante del segon de Brahms i en el Schubert que ens mostres.
          Quan va interpretar el segon de Prokòfiev en el 2006 a l’Auditori vaig creuar unes paraules amb Enric Serra, violí de l’OBC, el que seia al costat sempre del concertino, i em va explicar que toca el piano com si parlés, que manté una tranquilitat impresionant, que fa facil lo molt dificil i que es exquisit en el tracte.
          I per acabar, no et pensis, no es que estigui jo molt satisfet (en la forma, no en el fons) de tot el que he deixat anar amb el post «independentista» (ai, vull dir, que parla de la independència, jeje) i estic convençut que ens entendriem més parlant que per escrit i trobariem molts punts d’acord. Per cert, m’ha agradat molt l’escrit de Alopez47.

        • José Luis dijo:

          També a mi m’ha agradat mol el que diu Antoni. Tant, que m’ha fet pensar que si tothom fos tan assenyat com els que passeu per aquí, potser m’apuntaria a la independència 😉

          I del Volodos… m’encanta el que dius i veure com coincidim en aquestes sensacions tan peculiars. El tenia molt a prop, i a mes de veure com podia acaronar una tecla amb un dit mentre els altres (di)nou feien les seves coses amb total independència (vaja, sembla que ja hi tornem), semblava com si tot fos una improvisació, una creació seva, que li sortia amb la mateixa naturalitat i facilitat amb la que jo puc mantenir una conversació. I el resultat… ni una nota ni un sentiment fora de lloc. Molt gran.

  9. Lluis Emili Bou dijo:

    Doncs contestem (numero els paràgrafs):
    1. Quí diu que el meu «sentimiento» és «mejor que el otro» i que és «limpiamente transversal»?. Jo dic que el meu «sentimiento» és el meu i com a tal difícil de racionalitzar. Però pregunto: Per què en cas de dubte ens hem de quedar amb l’altre «sentimiento» tan si oprimeix desafavorits com si trepitja drets. Cal esperar a que els «meus» ho facin tot perfecte per mirar d’abandonar la gàbia i provar sort? Tenim alguna esperança de millora manant els de l’altre»sentimiento»?

    2. No capto si hi ha ironia en la pregunta, però puc enumerar defensors de l’expolio de la dreta i de l’esquerra (?) : Torrente-Ballester, Leguina, Guerra, Bono, Wert, Aguirre, etc. etc etc. i en puc afegir molts.

    3. Y viceversa? Es pot tenir la pell tan fina amb les retallades econòmiques, amb els saharauís,
    amb l’Impost de Successions, i no tenir ni una paraula de solidaritat amb l’expoli fiscal. L’argument (?) sempre ha estat el mateix: des de la dreta «Ahora no es el momento. Hay que remar todos juntos, etc» i des de l’esquerra (sic) «Lo que hay que combatir ahora es la injusticia social. Lo demàs son maniobras de distracción». QUAN SERÀ EL MOMENTO? Ja s’ha vist:MAI

    4.No n’hi ha prou (no basta) amb desenganxar-se de Madrid per resoldre tots els problemes. Simplement: tindrem els mateixos problemes i caldrà lluitar i barallar-se per tal de resoldre’ls. Però tindrem UN problema menys: la batalla estèril amb els gobiernos d’España.
    Adéu, doncs.

    5. Girem-ho del revés: Seguir com ara és una «pòcima» meravellosa per resoldre els problemes? La «unidad nacional» pseudorreligiosa convertida en tabú intocable sol·luciona tots el problemes «para salir de la crisis y acabar con nuestros pesares»?
    Per què ens hem d’estar justificant contínuament i els nacionalistes españols, de dreta i esquerra(?) no cal que argumentin mai res. És «derecho divino»?

    6. Presenta’m la gent d’esquerres (?) que estigui disposada a liderar aquest projecte. (Montilla?, Chacón?) I pregunto al filòsof: T’està bé que la RDA es reunifiqués amb la RDF? O no, perquè la va fer un home del CDU com Helmut Kohl?
    Si ho prefereixes et recordaré que els britànics van fer un govern laborista desbancant el conservador Churchill un cop guanyada la guerra contra els nazis. O no haurien hagut d’ajudar a guanyar aquesta guerra la gent d’esquerres perqué Churchill era un conservador (i molt!)

    Acabo. Contesto perquè a persones com el José Luís o la Kalamar m’agradaria donar-los arguments.

    Bona nit. I llàstima el pal del Montoya.

    • José Luis dijo:

      Llàstima el pal, i moltes gracies de tot cor per el teu generós pal, però segueixo pensant que Cruz no fa demagògia. Altre cosa es que s’estigui o no d’acord amb ell. Parlant per mi, no estic en contra de la independència (encara que no votaria a favor) i menys contra un referèndum, però crec que es innegable que la crisi ha sigut oportunament aprofitada per els nacionalistes per sumar adeptes i els convergents no han dubtat en apujar-se al carro per amagar de pas les seves vergonyes. Vaig sentir per la radio una dona que volia independència perquè el seu sou era una porqueria. El teu punt de partida es que vols ser independent, per un sentiment, i no perquè també tinguis, cerquis i trobis raons que ho justifiquin. Res a dir. Però sembla que vulguis ser independent abans que qualsevol altre cosa, i interpretes tot des d’aquesta premissa (com segurament jo ho faig des de les meves). Ni l’escrit d’en Cruz va contra la independència ni crec que Roto negui el dret a la llibertat a les gallines. Seguint els punts:

      – ¿No es cert que ser nacionalista català queda bastant millor que ser-ho espanyol?
      – ¿No es cert que també hi han opinions discrepants respecte a l’espoli, i que en tot cas aquesta qüestió es més de tribunals que de política?
      – ¿No es cert que hi ha un espoli interior del que son autors els que ara volen liderar el camí a la independència per seguir fent la mateixa feina
      – ¿No es cert que tenir un problema menys no vol dir que no et creixin els altres?
      – ¿No es cert que s’està venent la independència com a poció miraculosa?
      – ¿No es cert que vols dir “Adéu” sigui com sigui? 😉

      Encara que no ho sembli, sé que tens molta raó en moltes coses. La veritat es que ens movem bastant per sentiments, i a mi, el cos no em demana independència. Per el mateix motiu, tampoc em treu la son, i tant de bo sigui aquest el problema mes greu dels propers anys, que ja veurem si no queda ofegat per altres més grans. Bona setmana!

    • alopez47 dijo:

      Hola José Luis:

      ¿Qué tal? ¿Con ganas de agitar el galinero (perdón, es una frase hecha, que nadie piense que me refiero al chiste de El Roto – por cierto, incisivo como siempre…)? Tal como yo veo las cosas, ante la situación que se nos ha abierto con la convocatoria de elecciones anticipadas a la Generalitat y la aprobación de la resolución del Parlament de Catalunya instando a una consulta/referéndum, no tenemos más remedio que ponernos a hablar y discutir, siempre siguiendo los cauces del respeto. Se ha abierto un período más que interesante en que los catalanes debemos posicionarnos. Desde que tengo uso de razón, y mamado en casa por parte de mi padre -mi madre proviene de la sartén de Andalucía- siempre he oído hablar de la independencia de Catalunya como un sueño. Ahora ese sueño toma visos de convertirse en realidad. Espero que no se convierta en cualquier caso en una pesadilla…
      Conviene, por tanto, que en Catalunya se establezca este debate, que se aporten datos, argumentos… que se contrasten, que se contrargumente, y que todo este proceso se realice desde la cordialidad y el aprecio. Que no nos separe la discusión, al contrario, que nos una como sociedad y como pueblo. Que seamos capaces de aceptar visiones diferentes, contrapuestas y que, llegado el día, (y pienso que ese día ciertamente tiene que llegar – es una de las pocas cosas que ahora mismo tengo claras de este proceso-) seamos capaces de aceptar el resultado.
      Los auténticos protagoniostas de este debate somos nosotros. Dejemos de lado el sonido y la furia al que nos tienen acostumbrados determinados vocingleros de más allá del Ebro. Las voces que tenemos que escuchar prioritariamente, nos gusten o no, son las de las gentes que vivimos y convivimos en esta tierra desde hace tanto tiempo.
      José Luis, comparto contigo muchas de las dudas que se originan ante este dilema. Creo que si queremos profundizar en una sociedad libre y democrática debemos autoexigirnos un grado de autocrítica elevado. Las preguntas de Manuel Cruz, barcelonés y profesor de Filosofía en la UB, son plenamente convenientes. Pero es democrático y justo que a esas preguntas, y tantas otras, los catalanes podamos dar respuesta en una consulta y extraigamos las oportunas consecuencias.
      Un abrazo.

  10. Mari-Carmen dijo:

    Hola Jose Luis, como casi siempre, comparto tu punto de vista y creo que tambien los sentimientos ante el tema de la independencia. No creo que Cruz sea demagógico. Para mi que lo único que intenta es hacer reflexionar a la gente, cosa bastante dificil. Yo también estoy harta del maltrato que nos dan los políticos españolistas pero desconfío mucho de los políticos de aquí. Temo que nos están envolviendo en una cortina de humo para tapar sus propias deficiencias y por sus propios intereses políticos y personales, manipulando los sentimientos de la gente. El objetivo inmediato de CIU es obtener mayoria absoluta y a partir de ahí seguir gobernando Cataluña como su feudo, seguidamente harán lo posible para reconciliarse con el PP, darán largas al referendum y a vivir de renta ! Qué depresión y qué hartura !! La verdad es que veo el futuro bastante negro se mire por donde se mire.. Necesitamos personas razonables y dialogantes,con ética y valores para desplazar a tantos mediocres y corruptos.

    Me ha gustado mucho lo expresado por alopez47.
    Muchos Muacs

    • alopez47 dijo:

      Agradecido, Mari-Carmen. De todas maneras, respecto a lo que dices en tu escrito, resulta difícil predecir qué pasará en el futuro. El melón de la independencia (mejor dicho, del estado propio) está abierto. Ya se verá si nos lo comeremos o se nos indigestará por el camino…
      Ayer Artur Mas en una entrevista en 8Tv expuso con bastante claridad qué es lo que tiene previsto. No creo que esté jugando a la puta i la ramoneta, pero está por ver. Se juega completamente su crédito político.

    • José Luis dijo:

      Mari Carmen, así que yo saco hoy a Bach y apareces tú por aquí con estos rollos, esto sí que es triste 🙂

      También ví a Mas en la tele y, advirtiendo de que a mí me la dan con queso con suma facilidad, me pareció muy sincero, defendiendo y explicando muy bien su postura. Viéndole, se entendía perfectamente porqué ha detonado esto ahora; no ya por tapar vergüenzas ni por ánimo de mantenerse en el poder (al menos, en el terreno personal esa fué la impresión que me dió), sino porque en la frustante situación actual, es el único terreno en el que podía responder de alguna forma. Por lo demás, sigo pensando que ojalá este sea nuestro principal problema en los próximos años, porque ya veremos si no es barrido por otras consecuencias de la propia crisis.

  11. Mari-Carmen dijo:

    No quiero desilusionaros pero en la entrevista que le hizo Jordi Evole en su programa «Salvados» me temo que no estuvo tan claro y hubo momentos en que se le vió bastante acorralado. Quizás se dió cuenta de que su imagen flaqueaba y se aprendió mejor la lección. No me fio de él. Después de las elecciones veremos qué discurso nos suelta.

    Sorry José Luis, estoy flojilla de música clasica y este tema me tiene preocupada. Se habla de la Independencia de Cataluña infinitamente más que de los 5,7 MM de parados, de los recortes en Sanidad y Educación y de las muchas familias (unas 500 cada día) que son deshauciadas …. nos distraen.

    • José Luis dijo:

      Si, de eso no me has de convencer, pero una cosa no quita la otra. Por sistema, prefiero conceder el beneficio de la duda a todo el mundo, y ayer me gustó la actitud de Mas. Ahora, eso sí: Si estás flojilla de música ya puedes apretar, que con eso no transijo. Esto que sigue, muy cortito, para mañana:

  12. alopez47 dijo:

    Hola Mari Carmen & José Luis:
    Aún tengo pendiente ver el programa de Jordi Évole con Artur Mas, más de una persona ya me lo ha recomendado. Conociendo al Follonero seguro que puso en más de un apuro al President. En cualquier caso, en gran parte todo se reduce a lo que tú apuntas, Mari Carmen: la credibilidad de los políticos (que hoy en día no es que esté muy en alza…) Por eso tengo curiosidad por oír también la opinión de otras personas, por ejemplo todas aquellas vinculadas al mundo de la cultura, que se supone que también tendrán algo que decir…
    José Luis, la música de Bach, ¡inconmensurable!
    Saludos

Dejar un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s