Turangalila, el atrevimiento de la ignorancia, o antes muerto que callado

Turangalila por la JONC en L’Auditori. De vuelta a casa, compartiendo transporte público con timamót i el Bou en un agradabilísimo rato (al menos para mí), repasamos las ocasiones en que hemos puesto a caldo algo que luego nos ha parecido extraordinario. Ignorancia, inexperiencia, un mal momento, prejuicios, pero lo cierto es que eso sucede a menudo. Por eso, algunos hemos aprendido a decir “no me gusta” en vez de “es un churro”, aunque otros creen que a buen entendedor, churro basta.

Dicho lo cual, y consciente de que Turangalila es considerada unánimente como una obra maestra, y que esa unanimidad no se ha roto entre el público de L’Auditori, debo decir y digo que es… que no me ha gustado, ni siquiera dedicándole la atención que impone el directo, o quizá precisamente por eso. Bueno: me han gustado los pajaritos del sexto movimiento

y el tono selvático de la obra. También me ha entretenido ver como Messiaen emplea como leitmotiv a Moussorgksy

o cita a Stravinsky

 a Gershwin

o a Copland, con un tema Marlboro muy apropiado para expresar la felicidad suprema (?)

Aunque lo más bonito de todo son las ondas Martenot, que al final consiguen que hasta los violines suenen como ellas, y hoy, más que platillos volantes, me parecía que de un momento a otro iba a aparecer King Kong con la bella.

Sin la menor duda y sin ironía alguna,  el equivocado seré yo, pero Turangalila me ha parecido  pasada de moda, ampulosa y pedante.  Que, por cierto, ese es uno de los adjetivos que más a menudo aplico a cosas que no entiendo y que luego me he de tragar.

Acerca de José Luis

Las apariencias engañan... o no.
Esta entrada fue publicada en Varios. Guarda el enlace permanente.

23 respuestas a Turangalila, el atrevimiento de la ignorancia, o antes muerto que callado

  1. Joaquim dijo:

    Sense cap mena de dubte crec que no tenies el dia. Jo que no l’havia escoltat mai com s’ha d’escoltar, és a dir en directe, m’he quedat absolutament meravellat i he entès el perquè està catalogada com a obra mestra, cosa que no posava en dubte, però que escoltada enllaunada mai m’havia commocionat com ahir.
    Serà difícil donar-li una altra oportunitat ja que per aquí no es fa gaire, però potser quan l’OBC tingui pressupost i plantilla suficient tindrem l’oportunitat de tornar-hi, jo a gaudir-la i tu a rectificar😉, i espero que no sigui PG el DM.👿

    • José Luis dijo:

      El dia o l’any, ves a saber, però també es possible que, simplement, no sigui del meu gust. Quan diuen i dieu que Turangalila es una obra mestre es que ho serà, però per mi es un nyap. Em sembla la banda sonora de una versió dolenta de King Kong, tot subratlladíssim i repetidíssim, efectista i grandiloqüent per no dir histèric. Els ocellets son molt monos i jugar a veure de qui ha tret Messiaen aquest trosset i de qui aquest altre, molt entretingut, però vaig acabar tip dels temes Moussorgsky/quina por i del Marlboro/quina felicitat, molt Hollywood, o pot ser Bollywood. I les ones Martenot, un càstig.

  2. lluisemili dijo:

    Ja ho he dit de paraula i en terres més llunyanes: a mi em va agradar el concert del dissabte al vespre. Una mica com quan surts d’assistir a una òpera rodona: la peça musical em va agradar moltes estones i no em vaig avorrir gens. Tot hi ajudava: la companyia, l’obra, els interprets, …

    Concelebrar Turangalila amb un estol de músics d’edats fastigosament joves que ho fan molt bé, que se’ls veu il·lusionats amb el duríssim ofici que han escollit, seguint/obeïnt fascinats la batuta del director és un valor afegit tan gran que no es pot separar (vull dir que JO no puc, of course) del plaer que em va proporcionar el concert. Veure la careta i els ulls lluents d’un dels músics/cefalòpodes referint-se al privilegi de treballar amb el mestre Pons no té preu.

    ¿L’obra mereix ser considerada “La Consagració de la Primavera” de la segona meitat del segle XX? Jo no diria tant ni, encara menys, la trobo comparable al Tristany. Però si que mereixia un Auditori ple fins dalt de públic “neutral” que acabés bravejant com si el director fos un japonès que jo sé. Ells s’ho han perdut (si no van corrents a Girona).

    Tot i haver emprat el mot “concelebrar” en homenatge al pietosíssim compositor em passa amb Messiaen, ara si, com amb Wagner : si llegeixo els textos o el títols dels moviments em destrempo. Preferiria allò tan freqüent en l’art contemporani “sense títol” i que cadascú hi posi les llàgrimes dels estels, els nens jesusos o els ocellets que hi senti. O el Marlboro.

    Bon estiu. Ei! si pot ser.

    • José Luis dijo:

      Això hauria de ser l’apunt i el meu apunt el comentari. I el que dius dels títols, de traca, que ja estem tan acostumats que ni ens adonem. Esperem que l’estiu sigui bo, sense títols ni res destrempant.

      • lluisemili dijo:

        Ui! no era a Girona, era a Vic. Endevineu quí se n’ha adonat i “afeado la conducta”

        • José Luis dijo:

          Tres candidats per adonar-se’n, però a cap el veig “afeándote la conducta”

          • lluisemili dijo:

            … “mangas verdes”.
            Expressió a afegir al “catálogo de palabras tragadas en tierna edad sin digerir y comprendidas al cabo de 50 años” com ara “poner como chupa de dómine”. I que consti que el sogre parlava del “domine” del seu poble amb una propietat i naturalitat total.

          • José Luis dijo:

            Es posar com la jaqueta del Martenoter d’ahir, per exemple. En aquells anys, la paraula “chupa” no es feia servir per res, .el substantiu, vull dir 🙂 A mí em sonava a llepar-se els dits, per allò dels capellans i els berenars de xocolata desfeta, i crec que més d’una vegada hauré dit “está de chupa de domine” en sentit positiu…

  3. kalamar dijo:

    T’has deixat la cita de la presentació de la rosa de Strauss, i tanmateix m’és igual perquè com he gaudit molt d’una obra fantasiosa i fantàstica (que en directe guanya moltíssim) plena de referències altres compositors (com fan tants d’altres i no els critiquem) i malgrat les ornitològiques. No he pogut evitar relacionar-les amb els ocells mecànics tan desafortunats de la gràfica de l’OBC13-14.

  4. angels dijo:

    Jo no hi era, per tant no dic ni “piu” Però pregunto ¿que ja s’acabat aixó? Com que ja os desitjeu un bon estiu.Per si un cas ,també m’apunto i os dessitjo !!Molt bon estiu!! U.A.y adéuuuuuuuuu

    • José Luis dijo:

      🙂 no: es que com que els concerts si que s’han acabat, ahir ens vam acomiadar r desitjant-nos bones vacances, i es veu que em agafat carrerilla… Encara falta una mica

  5. Vicicle dijo:

    Boulez dijo de Turangalila que era música de burdel. Pese a todo, Messiaen nunca le retiró la palabra a su antiguo alumno. Siempre me ha sorprendido la facilidad de Boulez para ubicar la música de los demás, que no la suya. Cosas de Boulez. Personalmente, prefiero otras obras de Messiaen, aunque siempre he pensado que es un compositor que exige mucho más del intérprete de lo que es capaz de darle. De todas formas, a un señor cuyo apellido comienza por Messi hay que darle una segunda oportunidad, no?🙂

    • José Luis dijo:

      Pues lo de Boulez… Anoche, buscando fotos lo primero que salia era esto

      y me quedé con las ganas, por no faltar🙂

      La orquesta estuvo bien y el pianista, estupendo, creo que lo mejor fue el ritmo. Los músicos estaban muy entregados, seguro que también por el reto. Pero demasiadas alforjas para tan poco viaje, no puedo entender que se le ponga a la altura de Stravinsky ni creo que la música haya evolucionado luego en esa linea, al menos para el oido de un aficionado.

      Tambien estuve tentado de poner un jeroglífico:

      Foto de Messi – a – nnnnnnnn- M

      La M muy grande, o un churro en su lugar. Pero si ya era mucho atrevimiento (y otras cosas) hablar tan mal de Turangalila, de Messiaen, pues no. A ver si un dia me vuelvo a poner con el fin de los tiempos o las veinte miradas.

  6. Pau dijo:

    No he pogut evitar llegir-vos des d’una plàcida estanca (en el teclat alemany no existeix la C trencada) a Viena. Com a ignorant integral de la música contemporània, reconec un absolut desconeixement de tal obra, no obstant, no he pogut evitar comentar fruit del divertidíssim diàleg en què ha (de)generat, en el bon sentit, aquesta entrada. Quin fart de riure!

    Tot plegat, com que observo amb alegria que molts de vosaltres agafeu inèrcia de desconnexió estiuenca i plegueu veles, aprofitaré per desitjar-vos un desenfrenat i ben trampat estiu!

    Records i salut!!!

    PD: El restaurant (burdell) de Valéncia no te preu! Proposo fer-hi la tan anhelada paella que un bon dia, pel que sembla, algú va proposar!

    • José Luis dijo:

      Per una vegada a la vida he sigut una mica prudent: Aquestes fotos a la capçalera eren de traca, i després del que ha explicat bicicle, ni a mida. Google es una inesgotable font de sorpreses i coincidencies.

      Bona estanÇa a Viena, més amb els de la primera escola, suposo😉

  7. Josep Olivé dijo:

    Veig que no t’ha agradat però el resultat ha estat un post divertidisim.🙂 M’ho he passat francament bé i com que és obra que no conec m’he quedat amb la “angoixa” (relativa) de saber a quin bandol m’hagués situat si hagués pogut assistir al concert. Podré viure, sens dubte, amb ella, però al ser obra tan poc programada em sembla que tinc per estona…d’angoixa…(relativa). 🙂

    • José Luis dijo:

      Ja es llei que surti bé el que menys t’esperes, encara que aquí, els comentaristes i la deesa fortuna sou els responsables de la diversió.

      Doncs si que m’hagués interessat la teva opinió, sobre tot en el cas de ser coincident🙂 Deu tenir coses musicalment bones, les parts del piano eren interessants, algunes sonoritats, el ritme, l’aire primitiu. Però es molt especial, d’això crec que no hi ha dubte, i el que també em sembla sorprenent es tanta unanimitat amb una obra tan particular.

Dejar un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s