EBNDCD – Dos de las Variaciones Goldberg de Gould y Koroliov

Koriolov en el Palau

Si no me permitiesen llevar más que una obra musical a una isla desierta, escogería el Bach de Koroliov. Aunque estuviese solo, muerto de hambre y de sed, sería feliz escuchándolo una y otra vez hasta exhalar mi último aliento.
György Ligeti

No es un cualquiera el avalista, pero el Koroliov del que habla Ligeti es el de una grabación de El arte de la fuga, cuando, según se lee a propósito de sus Variaciones Goldberg para Hänssler Classic de 1999, la articulación y el tempo del pianista ruso bebían del influyente Gould de 1981. Estas son las Arias de Gould y Koriolov en aquellos años.

En cualquier caso, para decidirse a sacar una entrada para el concierto de hoy en el Palau de la Música, puede bastar hacerme el mismo caso que yo hice a timamót, y ver y escuchar a Evgeny Koriolov en el Youtube que me recomendó, de un concierto en la Gewandhaus de Leipzig en 2009:

Es muy interesante comparar con cualquiera de las interpretaciones de Gould, incluida esta de 1981, a quien me parece mucho más próximo Koriolov en el video que en aquella grabación.

Koriolov es la religiosidad, Gould la poesía de Bach. El alma y el corazón, aunque ambos compartan las dos y este reduccionismo sea innecesario, inutil y cuestionable, porque eso me pareció más claro ayer que hoy, y ya veremos mañana lo que pasa. Lo único que se mantiene constante es la convicción de que el Aria es una de las piezas más impactantes de la historia de la música. Pero, en cualquier caso, ¿qué calificativos te sugieren a ti, Gould y Koriolov? ¿Y el Aria?

Acerca de José Luis

Las apariencias engañan... o no.
Esta entrada fue publicada en Barroco, Música, Piano y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

14 respuestas a EBNDCD – Dos de las Variaciones Goldberg de Gould y Koroliov

  1. Josep Olivé dijo:

    El aria: magnética y solemnemente sencilla, con todo un mundo en su interior por desarrolar. De ahí su grandeza.
    Gould: una ventana singular, única y genial para comprender a Bach.
    Koriolov: (me es imposible definirlo, no lo he escuchado lo suficiente).

    Koriolov parece tener un ligerísimo rubato y parece ligar algo más las notas que Gould. Efectivamente las dos ultimas versiones se parecen bastante, pero el magnetismo de Gould, su precisión matemática del tempo, sus notas exactamente iguales unas a otras en intensidad, pulsación y su cero rubato lo hacen todo lo discutido y discutible que se quiera, pero distinto, inigualable, genial.

    Catxis, unas Goldberg y yo lejos! Interesado y ansioso estoy por tanto en saber lo que nos cuentas de Koriolov. Los antecedentes me indican que puede ser una gran noche bachiana.

  2. timamót dijo:

    Em va agradar molt i molt ser-hi ahir al Palau. El cromo de les Variacions en directe i amb piano no el tenia. Recordo a Maastricht el Benjamin Alard tocant-les al clave, que és molt diferent
    Moltes reflexions i impressions.
    La més objectiva (comprovada ahir a la nit amb els discos de casa):
    Gould, versió 1991, 51’20”; Jarrett, 61´39″; Pinnock: 60´47″; Kempf: 63’07”; versió per a trio de cordes 56´15″
    Koroliov, en el famós concert de Leipzig (a Medici tv) 83′; Ahir una cosa semblant, quasi 90′. No ho vaig controlar exactament. Per tant, una versió amb repeticions dins de cada variació i substancialment més llarga que les anteriors interpretacions. Una altra cosa són els ornaments. Kempf, per exemple, hi posa només començar l’ària, malgrat no ser un pianista donat a fer lluïments gratuïts.
    Una altra reflexió és que estic molt contenta de ser capaç de gaudir de versions diferents sense quedar lligada a una sola interpretació. M’explico, per mi la de Gould és la que tinc en els plecs més profunds del cervell i sempre m’ha emocionat, entre d’altres coses perquè per sota el sento cantussejar, que per alguns seria un inconvenient i per mi li dóna un aire de vida, repeteixo emocionant. També la precisió en el tempo de les notes i la seva homogeneïtat (en altres obres em molesta la seva brillant velocitat). Sentint el concert d’ahir, tan diferent! vaig oblidar momentàniament la versió de Gould, per escoltar una versió on apareixia un Bach amb les veus molt diferenciades (els pedals el feia servir amb suavitat i per obtenir matisos diferents), alternant uns moments de tensió i d’altres de profunda introspecció.
    I, per últim, sent Bach, Bach, ahir vaig veure amb claredat com aquesta obra feia sortir un fil que després portaria a Beethoven, Schubert, Brahms … amb aquesta sensació de continuïtat i al mateix temps canvi que crec que és un component de la creació artística humana.
    No em vull allargar més. Per mi un concert gran inoblidable.

    • José Luis dijo:

      Gould del 55, 38 minuts… El seu canturreo també m’agrada, però amb auriculars el mataría. De la resta, veuràs fins a quin punt coincidim, plaer afegit, quan llegeixis el que sortirà aquesta matinada. Per mi un gran inoblidable concert😉

    • Josep Olivé dijo:

      Comparteixo pràcticament tot el que dius respecte de les diverses interpretacions d’aquesta obra pianistica cabdal (excepte la de Koroliov, i no perquè no estigui d’acord sino perquè sencillament m’era impossible escoltar-lo ahir en directe). Amb el teu permís jo hi afegiria les Golberg d’Andras Schiff, gran interpret de Bach al meu parer. Nítides, pulcres, perfectes…fins i tot a vegades “massa” perfectes. Tambè de molt llarga duració perque executa totes les repeticions marcades. Aquest aspecte és força interessant perquè de fer les repetions íntegres a no fer-ne cap pot haver-hi, ben segur que ho saps, més de mitja hora de diferència. Les primeres Goldberg de Gould (sense cap repetició) em sembla que no passaven del 45 min! (en la versió posterior ja feia repeticions si bé no totes…). M’alegro molt de que disfrutessiu de Bach i de pianista. Aviam que ens diu en JL, que ja està tardant…🙂

      • José Luis dijo:

        Espero que trobis una bona excusa (pantalla de ipad petita i bruta, accident ferroviari, enajenación mental transitoria…) per justificar no haver llegit el comentari al que dic que la de Gould del 55 duraba 38 minutets. La meva meravellosa crònica, planera i senzilla com tant m’agrada, es ja a punt; estic ara mateix amb els darrers detalls però no deixeu de interrompre’m. I en càstig a la teva sorna, no sortirà fins las 00:01 de demà.

        • Josep Olivé dijo:

          ops! …aaahhhh…mmmm…bueno…mmmmm..ehhhhh…és què…mmm…tens raò…com t’ho explicaría jo…he llegit la més que interessant entrada de Timamot i m’ha faltat temps per comentar-la…i és veritat, ben clar que ho has citat, any i temps…pararè més atenció…🙂
          Però mira ves per on gràcies a aquesta “colleja” se’m quedarà molt millor memoritzat… 1955 i 38 minuts! Dades que s’han de conèixer per anar pel mon! Gràcies!🙂 Ah, i perdona l’interrupció, que espero no serveixi d’escusa per a retrasar la sortida de la crònica…🙂

  3. Mer Ville dijo:

    Para mi Bach, las Goldberg y Gould son casi indisolubles. ¡Esa sí que es una Santísima Trinidad! Pero que envidia -¿existe la sana?- poder escuchar en directo a Koroliov tocando las Variaciones.

    • José Luis dijo:

      Pero el Espíritu Santo tiene muchas encarnaciones, que eso me lo explicaron de pequeñito y no se me olvida. Y ojalá hubieses podido escuchar lo que hizo ayer el señor Koriolov. No es ni lo de papá y mamá, son dos mundos distintos, y el de ayer tenía la ventaja de ser el nuevo. La envidia puede corroer más, menos y hasta nada, pero sana, sana…🙂

  4. Mer Ville dijo:

    Claro, el Espíritu Santo, que es el menos palmario, es Johann Sebastian. Sanar, no creo que sane, pero claro que puede ser sana. Y, sí, ojalá hubiera podido escucharle. Lo mismo surge alguna oportunidad. Lo bueno de la música es que si la buscas, seguro que algo encuentras.

Dejar un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s