Gardiner, los coros y los curas

Gardiner en Santander

Sir John Eliot Gardiner durante el ensayo para la inauguración del Festival Internacional de Santander de este año.

Según podía leerse en El País de este pasado martes (gracias, Neus), para Gardiner, ciertas obras, como las de su compositor fetiche Monteverdi, pierden esencia si no son representadas en una iglesia. Pero “en León, en 2004, fuimos a la catedral a dar un concierto. No nos dejaban tocar en el altar o sus alrededores. Ese mismo día vi un bautizo y una boda con niños escalando por todos lados”.

El titular no podía ser otro: El problema de la música barroca en España no son los coros, son los curas. Sin embargo, “el gran valor de la música es que puede atraer a la gente más que las palabras. Eso es algo que los sacerdotes no entienden”. Y es que el problema de esos curas no son los coros.


Handel – Dixit dominus, HWV 232.  English Baroque Soloists & Monteverdi Choir. Sir John Eliot Gardiner.

 

Acerca de José Luis

Las apariencias engañan... o no.
Esta entrada fue publicada en Música y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

14 respuestas a Gardiner, los coros y los curas

  1. timamót dijo:

    Amb això de CoRos i CuRas, m’ha sortit el següent
    CARAS … són
    CAROS… cobren
    CERAS… la que crema
    CEROS… a l’esquerra
    CIRIS…. (velas) que també cremen
    COROS… maravellosos
    CURAS …
    CURES… Que et (i ens) curi la música de les malalties de l’ànima! Amen

  2. angels dijo:

    !!i yo que creia que los curas ,tenían afición a la música !! Ya veo que andaba un poco despistada. Claro que conozco ,de los dos bandos .En fin como ya no era carca ,aún lo seré menos. U.A.y adióoooos.

  3. rexval dijo:

    Conec algun capellà amb molta cultura i amor per la música, però també que semblen propis d’altres segles. En països, com Holanda, on la gent és rica, culta i feliç – que en deia aquell – hi ha un gran interés per la música barroca, excel·lents músics especialitzats, ´cantants, orquestres, etc. Potser la causa estiga en les esglésies, que s’omplin no per qüestions religioses, sinó musicals.

    Fer-li això a Gardiner, no té perdó de Déu – mai millor dit – especialment quan anava a interpretar música composada a la major glòria del Senyor.

    La meua dona va patir alguna cosa semblant. Estava estudiant Hª de l’Art i havia de fer un estudi d’algun monument. Ella va triar l’ermita de seu poble, que és preciosa i té la seu història. I així li ho va dir al professor. Quan per fi pogué parlar amb el senyor “retor” (que en diem per ací), l’home s’hi va negar. El recinte era sagrat i no era qüestió d’entrar-hi amb un bloc de dibuix.

  4. lluisemili dijo:

    a) Respectar els creients que fan ús del recinte per allò per què va estar construït em sembla ben raonable.
    Tinc una llarga experiència de visitar arquitectura religiosa sol (amb la parella i prou) o mirant de fer-la veure i apreciar a grups d’adolescents. No sóc creient ja fa moolts anys, però quan un temple és només museu o parc temàtic alguna cosa s’ha perdut pel camí.
    I en això crec connectar amb el que el mestre Gardiner afirma sobre “l’esència de determinadas obres de Monteverdi” que cal cantar en una església.

    b) Una altra cosa és l’actitud dels aiatol·las garrulos que reafirmen la seva “autoritat” negant permisos de manera arbitrària i absurda (si no és que és un altre cas de Pagant Sant Pere Canta).
    Dir que “el gran valor de la música es que puede atraer a la gente más que las palabras. Eso es algo que los sacerdotes no entienden” és radicalment fals: ESTOS sacerdotes no lo entienden.
    Les obres que es volien interpretar van ser encarregades per “Curas que lo entendian” i que devien ser tan descreguts com molts d’avui dia però que savien que un bon jingle pot ajudar a vendre una beguda, un cotxe, un partit polític o una idea religiosa.

    • José Luis dijo:

      Em caldria un ninot per aplaudir amb les orelles. Del que dius la primera part, una de les coses que alguns haurien perdut es aquest respecte, també a un àmbit que es un intent de resposta al misteri on estem instal•lats tots. De la segona, segur que has vist que coincidim; bé tu dius “ESTOS” i jo dic “esos”,😀 i segur que Gardiner signaria la precisió. Però el paràgraf dels garrulos (paraula que des d’ara considero oficialment incorporada al català) em reafirma a la meva opinió sobre la reobertura de erlkoniglandia.

  5. angels dijo:

    Cuando me casé,toda la música de la ceremonia era de Bach; y el cura ,muy compungido ,nos preguntó ,si estábamos de luto.

  6. angels dijo:

    Ahora como uso un mini ordenador de mi hija Marta ,no acabo de saber ,que es lo que he escrito.
    Perdón si meto más la pata de lo habitual .Gracias U.A.y adióoooos

Dejar un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s