El gran Ferenc Fricsay, que hoy cumpliría cien años, en una filmación de los ensayos y la interpretación de El Moldava de Mi patria de Smetana con la Südfunk-Sinfonierorchester de Stuttgart, en Julio de 1960. Un documento que “serviría para revelarle a la posteridad quien había sido Fricsay”, tal como comenta su director, el periodista Dieter Ertel, quien destaca el momento en que Fricsay, ya sabedor de la mortal enfermedad que le llevaría a la sepultura dos años y medio después, manifiesta su amor a la vida.
Eso sucede cerca del final (30:50) de un ensayo que ningún aficionado a la música lamentará ver en su totalidad; tres cuartos de hora rebosantes del interés y de la emoción que despierta ver como un enamorado de la música describe los mil matices y detalles que contiene una partitura y logra, con entusiasmo, imaginación, firmeza y cariño, que la orquesta la interprete tal como él desea.
Una breve muestra
y el documental completo
Ancha es mi casa 
Si, lluny de la xafogor insoportable, lluny de la massa uniforme de pells ben sucarrimades, lluny del rebombori i de festes nocturnes que contaminen un plàcid descans…o sigui, a prop de la pau, la tranquilitat i la fresqueta nocturna…si…si…si…prerò no puc obrir els enllaços!!!… buaaaaa…. buaaaaa…buaaaaaaaa… No es pot tenir tot a la vida! Catxis!
Podria obrir la finestra i posar-ho molt alt per que ho sentissis, però crec que resistiràs fins que tornis. Aquest videos de directors m’encanten, es increïble la de detalls en que paren. L’art es l’art del detall.
Quin víseo més preciós. Sabent que està malalt de mort resulta molt impressionant. I emocionant quan diu «quina sort estar vius!» o cosa semblant. Gràcies JL
El dedo loco ataca de nuevo: vídeo, que no viseo
Un vídeo afirmatiu es un viseo, si senyor. Me’n alegro de que us hagi agradat, jo també el trobo preciós, i com es la música la que li fa sentir què bonic es viure.
Preciós, preciós vídeo! Emocionant tot ell, des de la presentació de Dieter Ertel fins al últim segon. Colpidors instants en el seu preciós, meravellòs, serè i gens afectat clam per la vida. Gràcies JL per fer-me anar a dormir amb la convicció de ser una mica millor!
De res, o més exactament, de quasi res. Es un vídeo molt maco, i compartir els descobriments, una obligació i un luxe. El reconeixement per I’invent del youtube i per els que pengen aquestes joies.