…y Maria Chiara el sobrenombre de segunda Tebaldi.
Giordano – Dúo final de Andrea Chénier. Plácido Domingo, Maria Chiara. Nello Santi. (1970)
Conciertos en el Delibes
Comentarios recientes
Entradas más vistas estos últimos días
-
¿QUÉ TE DEJÓ MARCADO?
SEGUNDOS INMENSOS
¿QUIÉN SABE DÓNDE?
-
-
Ancha es mi casa 
Que gozo escuchar a Plácido en plenitud de facultades aunque yo le prefiero con diez años más…. con Otello y Sansón, .y si es verdad que M. Chiara me recuerda a Tebaldi… que duo más apasionado!
Gozo, gozo. Seguro que la plenitud fue luego, pero el chorro de voz y la fuerza… un dúo glorioso.
Jo també m’estime més el Plácido madur, el que era capaç de cantar Siegmund i Parsifal de meravella. Al Liceu el vaig vore les dues vegades amb Waltraud Meier i a les Arts amb la dona de Seiffert. Comente el cas barceloní. Molt bé en la Waky perquè eraversió concert. Però en Parsifal, l’escenografia era de les que et van pensar quanta estupidesa hi ha al món. I així li ho vig dir a Plácido en persona. Li diguí que va agradar-me molt com cantà el paper i que era el meu tenor favorit, però que estava ridícul vestit de The Last of the Mohicans i de Great Samurai. La vertitat és que les disfresses que li obligaren a portar a més de ridícules eren pesades i no es podia ni moure. No va dir-me – en públic ni que sí ni que no, perquè qui mana pga. Solt`un «¡Hombre….!». Després vaig poder parlar personalment i a soles amb ell. El tenor és molt accessible. Va dir-me amb accent mexicà: «Muchacho, tienes razón.Estas cosas no gustan a nadie…pero es lo que hay». Més clar aigua. El «programador» no recorde si era encara Mortier o Matabosch, però collana que tenen poder. Fins i tot Plácido s’ha d’engolir estes coses.
Ara mateix està de baixa per calentures.Està fent un Trovatore en salzburg on l’acció té lloc en un museu de color grana fosc i els quadres es mouen primer cap a la dreta i després a cap a l’esquerra. Una meravella de Konzept.
Naturalmente, tú aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid.
Y tu que lo verás muchas veces.Yo soy más como el Guadiana,! ahora si,ahora no!, pero sigo vivita y coleando.U.A.y adióooooos 😀
Muchas, espero, igual que seguir viendo reaparecer este Guadiana 😀
Es mi percepción, la de que este duo final no esta a la altura de otros fragmentos de esta magnífica ópera, y que me suena en exceso pomposo, remilgado y melodramático para lo que es su buen e historico argumento y que lo mejor de este duo esta precisamente en motivos ya expuestos anteriormente. Pero no voy a echar agua al vino, porque hoy oyéndolo aislado del resto de la obra me ha gustado más, con una calidad y una fuerza en las voces notabilísima. Y como no, un gustazo ver a un «jovencito» Nello Santi dirigiendo.
Pues tendré que ponerme con la ópera, porque no la conozco, y si esto no está a la altura… ¡Qué vida tan dura, tanto trabajo pendiente!
Dos perlas de la ópera…interpretadas por otras dos perlas…humanas…y hay más…y el argumento interesante… 🙂
…y antes de que alguien se me adelante, claro el Andrea de toda la vida es este…absolutamente impresionante JL…no te lo pierdas…
Quan estava sentint al Kaufmann he pensat en Carreras. Potser també ell.
Bufff….
Aquesta mamma morta d’escandol sí que la conec, pero el que canta Kaufmann ja no, (fa el playback molt malament, oi? 😀 ) Quina passada.
I jo que esperava allò de «… yo era el amo del falsete….no se què Jorge Negrete, Pedro Vargas y otros dos» Quina decepció.
Sort del Pisuerga (que, per cert, diuen que baixa ple de sostenidors de filles del Rin que van acompanyar Merkel i es van arribar a la platja per veure si trobaven l’Or de Moscou)
…o es una entrada surrealista…o m’he perdut alguna cosa de la trobada Rajoy-Merkel… dona joc el Pisuerga…per on dieu que passa?… 🙂
Per Berlin, naturalment. Però el que es surrealista no es la entrada sinó la sortida.
Sabia que sortiries amb el Negrete y ja tenia localitzat aquest gloriós youtube
VOCABULARIO
darse al cuete: emborracharse
chisguete: chorrillo, pequeño chorro
titipuchal: (del náhuatl «tliltic») muchísimo
chamaca: (mex) muchacha
darse paquete: darse aires, ser presumido
chamarra: casaca o cazadora campera
Per el que fa al Pisuerga… podem seguir amb la continuació del vídeo, que hi ha frases que ni a mida (em recorda aquella historia de la radio d’una cursi). I si pesco un sostenidor, ja te’l portaré.
…no m’entero de res…però m’ho estic passant teta… 🙂 …impagable el youtube de Jorge Negrete…i preciós el fragment on una noia li fa de guitarra…i aquest post es gairebé com el Pisuerga, que passa per molts llocs… 🙂
Valladolid-Berlin-Reus. Jo me he enterat de que he de escoltar Andrea Chenier. Amb les respostes, l’apunt ha anat entrant a una dimensió desconeguda on tot te una doble lectura, com a les pelis de arte y ensayo. Si no ho explica ara en Lluis Emili, un dia farem un cine forum. Però hi ha qui està pitjor
Passar-s’ho teta és el més adeqüat després d’un escrache a base de sostenidors
Brutal! … hahahahahahahahahahahahahaha… 🙂
Creo ,que en verdad el fragmento «un di en l’azurro espazio…..»cantado por Carreras es una lección de bien cantar. Seguiré U.A.y adióooooos 😀
Yo aún diría más: Una lección de bien cantar. 😀
Esto también es una lección, y a ver si también sigue, como tú
…por el Camp nou también?… jope con ese rio…tela…marinera… 🙂
Jorge Negrete era el cantant favorit de mon pare.
Malahauradament, en buscar el youtube de Negrete m’he assabentat de la mort de Peret, 79 anys.
Uns diuen que era l’inventor de la rumba catalana, altres, que va ser un girano de Lleida que cantava «Lo garroti´» Han segut molts anys de Peret.
Gitano voli dir.
Recordeu allò de «en què s’assembla una vaca i un triangle? (una vaca es una res, res es nada…) No és res comparat a aquest post que va de l’Andrea Chénier a l’aspiradora que ara mateix corre per casa.
…passant pel Pisuerga, naturalment.
Chenier es una cosa que fan uns Mohicans davant d’un auditori, a Valladolid hi ha un auditori, i el Pisuerga es ben prop, el Pisuerga es més que un chorro, el chorro era el del Negrete, pero buscant-lo ha sortit la ha mort d’en Peret, que era gitano, pero no de Valladolid, sinó el de la rumba, y Roomba es l’aspirador que va donant-se cops de cap com els que passin per aquí, y una escuadra es un triángulo.
Voleu dir que el Pisuerga va a parar a algun mar?….redeu! 🙂 🙂 🙂
…espatarrant…hahahaha…mare meva…i amb lo seriosa que és aquesta òpera…. 🙂 🙂 🙂
Pobre Peret, quin dia ens posem a parlar de la Rumba… Neus m’ha enviat això:
2 perquè em cauen llàgrimes dels dos ulls de tan riure
😀
Me’n vaig creus. No m’ho crec creure . Rieu, rieu. Tots rient només he comunicat la mort de Peret. És com per a morir-se de riure, veritat? Patètic i vergonyós. Potser no «tocava » parlar de Peret, no sé, però descollonar-se’n quan encara estava el cos calent és de molta altura. Hala, a rirure més. Quina inhumanitat.
No crec que sigui perquè a Mr. WordPress no li hagi agradat el teu comentari, però el fet es que l’ha considerat spam, i fins avui, no l’he vist.
Suposo que als funerals d’en Peret no ens hauríem rigut, però aquí tampoc li veig mes problema, i el que es segur es que a ell no li farà cap mal. No sé si el teu comentari no serà una broma; en tot cas, si te’l estimaves molt i t’he ofès, disculpa.
No passa res, home. Supose que passaria desapercebut.
En aquest post ningú s’ha rigut de la mort de Peret. Per tant, de patètic i vergonyós res de res. I d’humanitat, en la gent que aqui conec, ja pots estar ben segur que no en falta gens ni mica.
Vaja, jo no he dit que ningú riguera de la mort de Peret. he dit el que el dit i es pot comprovar. Després del meu anunci de la seua mort, alguns intervinents seguien rient, ells sabran de què, fins i tot les paraules «mort» i «Peret» han estat utilitzats en algun comentari que a mi m’ha paregut jocós. És qüestió de llegir el que està escrit. Els ninotets rient-se després de la notícia no m’han semblant bé i ho he dit. Si algú s’emprenya, no és la meua intenció. Ja he dit que és possible que el meu comentari passara despercebut.
«…espatarrant…hahahaha…mare meva…», etc. és posterior a la notícia de la mort de Peret. No m’ha paregut correcte, dit aix`amb tot respecte, clar, i sense ànim de polèmica.
El que tu et semblin certes coses no vol dir que hagin de ser com tu penses. Et puc ben assegurar que en aquesta casa tots tenim la conciencia ben tranquila perquè res del que has dit té solta ni volta. I tampoc deixaré que utilitzis les meves paraules per donar-lis un sentit que no tenen i de les que tu no tens cap dret a fer-ne mal ús, ni fer declaracions d’intencions, ni desagradables prejudicis.