El lenguaje de Schoenberg

Schoenberg-Matrix

Vivimos aprovechando los frutos de cálculos integrales y formulas que la inmensa mayoría no comprendemos y que, desde luego, no son ningún fraude ni pueden despacharse calificándolos de “cosas raras”. Sin embargo, también es cierto que, volando muy alto, se corre el riesgo de quedarse solo o en compañía de los pocos capaces de tanto. A propósito de la música de Schoenberg, decía Alban Berg: “para entender bien una música hay que reconocer el principio, el desarrollo y el desenlace de todas las melodías que la componen, de comprender su simultaneidad no como una manifestación del azar, sino como un conjunto de armonías y de encadenamientos armónicos, de experimentar el sentido de todos los contrastes, pequeños y grandes. En resumen: de seguir el desarrollo de la pieza como el de un poema cuya lengua conocemos.” La realidad es que somos muchos los aficionados que no conocemos esa lengua…

…pero los que entiendan el inglés de Bernstein tienen ahora la ocasión de aprender mucho sobre Schoenberg y la música dodecafónica.

Acerca de José Luis

Las apariencias engañan... o no.
Esta entrada fue publicada en Primera mitad del Siglo XX y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

16 respuestas a El lenguaje de Schoenberg

  1. lluisemili dijo:

    Pilar. This is his letter,
    next to him it’s the postman
    whom I most love.
    The letter’s been delayed
    almost a year.
    He’s alive and loves me,
    my poor darling.
    What will he say to me?
    Let me see.
    God, why can’t I read!

    “Gigantes y cabezudos”

  2. rexval dijo:

    Parlar d’aquest tema podria ser conflictiu, de fet ja he tingut alguna experiència desagradable per donar la meua opinió. Així que seré molt caut. Giulini va dir que la música va nàixer amb Monteverdi i va morir amb Schönberg. Hauria d’haver dit “la música tonal”. Ja siga per habituació acústica o per costum, estem acostumats a la música tonal. El límits por rebasar-se clar, però fins a cert punt. Al meu entendre a partir de la II Escola de Viena i, especialment, amb la música contemporània es produeix un divorci entre els gustos del públic i el que composen els compositors. Evidentment, hi ha un públic per a aquest tipus de música, però siga per falta d’educació musical o pel que siga, aquesta música espanta al públic melòman habitual. Almenys, aquesta és la meua percepció.
    Els quartets de Bartok m’agraden molt, fins i tot el “Pierrot Lunar” de Schönberg interpretat per Anja Silja. Jo procure no tancar-me i obrir-me a noves experiències, però certes músique no puc suportarles. Boulez, p.e. Una vegada va vindre a València amb el seu “Ensamble” a interpretar la seua obra. El famós “Martell” va fer que bona part del públic se n’anara. Jo vaig quedar-me fins el final per acostumar-me a eixa música. Quasi em quede a soles. No li agradaba aquesta música al públic habitual d’abonament al Palau de la Música de València. Per a mi va ser tortuós i vaig perdre l’interés en Boulez com a compositor. Casualment, va establir relació anys després amb un músic fanàtic de Boulez, Ligeti, Cage, etc. Boulez va ser la causa del trencament de relacions entre nosaltres. El músic se sentia “insultat” perquè jo deia que no m’agradava eixa música. Una pena, però si no puc parlar amb llibertat i respecte amb una persona millor deixar-hio córrer.

    Em sembla que hi ha molta presa de cabells en aquest tema. Cage té una “obra” que es diu 4’33”, molt matemàtica. Consisteix a estar eixe temps una orquesta sense tocar cap nota. En la “versió per a piano”. Era el pianista qui no tocaba ni una tecla. En acabar, el públic va aplaudir a rabiar. Senzillament, no ho comprenc.

    Acabe amb Ligeti i el seu “concert per a paper rasgat”. Efectivament, un senyor músic agafa un periòdic i l’arruga i l’esgarra acompanyat d’algun instrument. Sobre “El gran macabre”, sense comentaris. Sempre hi ha apologiste que aplaudixen a rabiar. Jo m’estime més callar.

    I em deixava en el tinter al meu paisà Carles Santos y el seu concert per a piano i moto de trial. En Internet es por trobar.

    Si aquest és el futur de la música, m’estime més quedar-me en un “museu” amb Wagner, Beethoven, Schotakovich i la part més “audible” de la II E. de Viena. Potser siga un analfabet musical, però “Le marteau sense mêtre” de Boulez és pitjor que una martellada al cap per a mi.

    • José Luis dijo:

      Has començat molt caut, però al final t’has anat encenent. I, ponderat com sóc, estic molt més d’acord, molt, amb el començament que amb el final, en general, perquè, tot i que de vegades em penso que, efectivament, algú ens pren el cabell, crec que, no entenent d’integrals, no puc gaudir de la seva bellesa, que la tindran. I, en particular, perquè Le grand macabre, vista al Liceu, em va agradar molt. Del 4.33, deus tenir moltes coses al cap, perquè va ser el darrer quesesto i vam parlar aquí no fa gaire. En tot cas, molt d’acord amb els teus primers moderats paragrafs, i gràcies per el comentari.

  3. Josep Olivé dijo:

    Impagables estos videos de Bernstein. Auténticas clases magistrales acerca de una música que necesita ser explicada, y nos lo explica con su proverbial elocuencia didáctica. Obviamente no estamos ante una música “sencilla”, como tampoco “agradable”, y entrecollimo los adjetivos para advertir de su relatividad. Pero es muy claro que las explicaciones de Bernstein en este caso ayudan a entenderla y comprenderla, porque ya digo, es música que exige de explicaciones ciertamente teóricas y que exige también una cierta voluntad de querer entenderla. Y como en todas las épocas siempre quedan para la posteridad las obras que tienen las virtudes necesarias para dejar huella. De la música tonal también hay mucha de desechable y sin ningún interés, igual igual que de la música que Bernstein desea que comprendamos. Mágnífica esta serie de apuntes dedicados a Shoenberg, JL, magnífica!

    • José Luis dijo:

      Me alegro de que te esté gustando. Va a sonar por Valladolid este Octubre, y una cosa lleva a la otra. Iba a escribir ahora que mi inglés no da para entender a Bersnstein, y acabo de darme cuenta de que ya tengo deberes para el tercer tercio que me queda (espero que no sea el cuarto cuarto, ni menos el quinto quinto). My taylor is rich…

  4. mbo dijo:

    mol interessant tot !!! … i Berstein un veritable geni.
    Tema molt polèmic. Com fer que la música vagi més enllà de ser un lenitiu, un bàlsam per a oïdes refinades, un fil musical sofisticat,…? Molt complicat. El gran públic segueix preferint la música banal i vulgar que es produeix a diari en grans quantitats (cançons, cançons i més cançons … de dos, tres, quatre minuts amb més o ménys fortuna i imaginació interpretades pels grups i cantants de moda), una minoria s’interessa per una música elaborada al llarg dels darrers segles però es resisteix a abandonar el comfort del barroc, del classicisme, del romanticisme,… Ara mateix estic llegint una petita autobiografia d’Ernest Krenek on queden en evidència aquestes paradoxes.
    Però les vides de la majoria de la gent son tant complicades que fa que rebutgin trobar en la música alguna cosa més que entreteniment, lleure, distracció i consol.
    A diferència d’una pintura de Rotko, que val un ronyó i pot fer joc amb les cortines o la funda del sofà, les músiques coetànies generen poc entusiasme. Llàstima, però és així.

    • José Luis dijo:

      Polèmic, i complicat, quasi fa mandra posar-se a escriure, es tema per parlar o per meditar molt abans d’escriure, i per això agraeixo molt aquests comentaris tan bons. Ja es molt que la musica sigui “un bàlsam per a oïdes refinades”, “entreteniment, lleure, distracció i consol”. A mi, el que m’agrada de la música és que em toqui la fibra emocional que no controlo, les emocions indefinibles, complexes, de vegades contradictòries que provoca. Però malgrat la bona voluntat i el respecte amb que ho he intentat, poca música contemporània m’ha arribat així. De moment, he decidit posar-me seriosament amb l’anglès, veiem si entenc aquests vídeos de Bernstein ;-D

    • José Luis dijo:

      Mira que diu Schoenberg:

      “La música debe de ser un goce. Es innegable que la comprensión es uno de los mayores placeres que se ofrece a los hombres. Y aunque el objetivo de la forma no sea la belleza, al facilitar la comprensión, la produce.”

  5. timamót dijo:

    De moment he fet la primera llicó.
    Hi ha algunes obres de Schoenberg, com s’ha dit aquí, que m’agraden molt i/o m’impressionen (A survivor from Warsaw, p.e.). D’altres costen. No em preocupa.
    Quan vaig començar a escoltar música “clàssica” (expressió que com deia un professor de musicologia és una denominació popularitzada pels cartells de les botigues, com ara el C.I.) em movia entre els Beethoven, Vivaldi, Mozart i alguna cosa de Bach. Ignorava i no “resistia” altres músiques que en aquests moments són més presents en el meus interessos i gustos. També ara estic molt més oberta a músiques que poden trobar-se “dures” per l’auditori, a priori. Potser és veritat l’afirmació del propi Schoenberg “But time heals all wounds – even those by dissonant harmonies”. Només cal pensar en l’escàndol produït a Paris el 1913 en l’estrena de la “Consagració de la Primavera” i l’enrabiada, es diu, de Saint Saëns per l’inici del fagot.
    Schoenberg i la seva música s’entenen més si es fa paral·lelisme amb la pintura i el trencament de la tradició formal anterior (Ell també pintava). Sempre he pensat que l’art del segle XX, tant en música, pintura, escultura s’ha fet molt intel·lectual, tant que, de vegades, sembla incomprensible, necessitant de vegades explicacions o coneixements de la història anterior per comprendre-la. També és possible que després de fer l’esforç per entendre-la, consideris que no et produeix cap emoció, ni cap plaer intel·lectual i que per tant millor deixem-ho córrer.
    No m’enrotllo més. T’agraeixo i et felicito per la sèrie, perquè serveix d’estímul per saber, mirar i escoltar coses.

    • José Luis dijo:

      No em pensava que aquesta sèrie us anés a agradar tant, estic molt content. Coincideixo i m’agrada mooooooolt tot el que has escrit, des del “no em preocupa” fins a aquesta observació sobre la relació entre les arts. Del que crec que s’abusa una mica és del que va passar amb La consagració de Stravinski, com es fa amb el que va passar amb Galileo a altres àmbits😀 Per molt obert que es tingui l’esperit i molta bona voluntat i esforç que es posin, no hi ha per on agafar molta de la música clàssica contemporània, que l’entenen i gaudeixen només els professionals. Jo tenia 7 o 8 anys quan vaig veure Fantasia. Hauria sentit quatre zarzuelas, la novena, el Pare Soler, i para de contar. I la Consagració, amb els dinosaures, em va deixar clavat a la cadira.

  6. mbo dijo:

    si no estic mal informat Schönberg era un conservador que va entendre que “algú” havia de tenir l’atreviment d’obri la capsa de Pandora. Per a mi existeix un paralelisme entre ell i el físic alemany Max Plank, el qual va haver d’admetre a contracor de que per a explicar la “radiació del cos negre” calia entrar en un món nou: la física quàntica. Això passava a principis del segle XX. Al cap de pocs anys “l’atreviment” de Planck revolucionava la concepció de l’estructura de la matèria i donava pas a la mecànica quàntica. Paral.lelismes evidents amb Schönberg ?

  7. Espero no faltar al Delibes para Schönberg, Elgar y… ¿quién era el otro?
    Bernstein es un tío genial. Creo que sabes que soy fan de Bernstein, en casi todo lo que hacía. Y seguidor de su forma de comunicación musical.
    Respecto a las variaciones op. 31, créeme que ya me suenan hasta bonitas.

    • José Luis dijo:

      No sabes quien es el otro, pero casualmente no faltarás😀

      No sabía / no recordaba / no me extraña tu opinión de Bernstein. Este invierno me voy a poner en serio con el inglés. Respecto a las variaciones, ese momento no ha llegado para mi. Veremos después del directo, vamos el sábado 18

Dejar un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s