Conciertos en el Delibes
Comentarios recientes
Entradas más vistas estos últimos días
¿QUÉ TE DEJÓ MARCADO?
SEGUNDOS INMENSOS
¿QUIÉN SABE DÓNDE?
-
-
El árbol puro
Esta entrada fue publicada en Varios y etiquetada Gustavo Martín Garzo. Guarda el enlace permanente.
Ancha es mi casa 
A mi el que m’agrada molt és quan plou i augmenta la lluminositat del verd, que té matisos de verd oliva i que és molt difícil d’aconseguir barrejant colors a la paleta
Ni les fotos capten el color de les fulles netes després de la plutja. Les illes dels plataners semblen peçes de puzzle. Cada loco con su tema 😀
Em referia al verd de l’escorça del tronc dels plàtans, no de les fulles. Per mi un color molt més interessant que les «illes blanques», la blancor de les quals vira desseguida a tenyir-se de colors pàl·lids.
Crec que no m’he fixat mai en aquest color, cadascú amb els seus ulls… però seré a l’aguait
Seguint el camí obert per Timamót, a mi m’agrada l’olor del bosc desprès d’una intensa pluja…molt.
Parlem de processions de formigues 😀 Diuen que la fantàstica olor de la terra mullada té a veure amb uns bacteris que hi ha a la terra. Suposo que al bosc deu afegir-se l’olor de les fulles. Ens deu agradar tant a tots per qüestions ancestrals
Estic d’acord amb els comentaris però amb el que em sento més identificat és amb el títol. Per mi, nen de l’eixampla de Barcelona, el plàtan és «l’arbre». «El arbol puro».
I arrencar peces d’escorça un joc divertit. Ja ho dius tu: cadascú amb els seus ulls.
Absolutament d’acord. També per mi és l’arbre, pur i prototípic, en el que pensava quan per entrar al cole, entre altres coses entranyes, em van demanar que pintés un arbre. Jugava a ficar les branques al balcó, caçant-les amb cordes, segurament pensant en els vaqueros del oeste. Aquest any he plantat un al pati de la casa, que, per cert, cada cop està més Arcadia. 😉