No se me ocurre nada hoy

No se me ocurre nada

A otros sí:

Peridis

5

Amar Paris como la vida (Ros)

Principito

Acerca de José Luis

Las apariencias engañan... o no.
Esta entrada fue publicada en Sociedad. Guarda el enlace permanente.

12 respuestas a No se me ocurre nada hoy

  1. lluisemili dijo:

    Ja fa molts dies que no sóc capàç d’escriure sobre vitralls, per exemple, al meu blog.

    • José Luis dijo:

      Haría de valdre el que m’ha dit Elena:

      De un cartel a la puerta de un cine, en París, anunciando que abrirá mañana: “La culture est un des plus importants remparts face à la barbarie, nous nous devons de continuer à la partager”.

      Però el silenci també parla.

  2. josep.olivé dijo:

    Ment en blanc. El color de la pau.

  3. gloria aparicio dijo:

    Molt dolor, ràbia, impotencia, emoció al escoltar el seu himne cantat amb fermesa i molta admiració al veure tantíssima gent sortir del estadi tremolant de por, segur, però amb envejable ordre….costa de païr i ens es fàcil de possar-nos en la seva pell, i ens fem moltes preguntes però jo també em pregunto, es més cruel això que estem vivin tristement fa uns pocs dies que, el que ja fá massa temps estem veient dia a dia subseiex a tantes platges d’Europa, …..en el primer cas , flors ,minuts de silenci , consternació mundial, es tanquen fronteres per evitar la fugida dels culpables, els governs més poderosos faran pinya…..
    En el segon , sistemática recollida de cadàvers, i per els que ho han pogut superar, gana, fred, miséria, els ministres es reuneixent dies i dies i troben solució …..tancament de fronteres per que no “passin” i lo pitjor , ens em acostumat tant que ja no tenim capacitat per sorprendens, i ens costa possar-nos a la seva pell, potser no ho resistiriem….per ells, ni un minut de silenci…..

    • José Luis dijo:

      Això sí és veritat. Però, salvant totes les distancies, la mort d’un nen qualsevol no t’afectarà igual que la d’un nebot, o, no diguem ja, la d’un fill. I de fet, són iguals, però no els sentim igual, i em penso que reflexions com la teva són bones i necessàries, però tampoc ens hem d’avergonyir de que el sotrac sigui més fort quan els morts, activa i absurdament assassinats, són més a prop de casa, són més com nosaltres, podríem ser nosaltres… Hi han moltes raons per que el sentiment sigui diferent, no totes per avergonyir-se. Més encara: Ja no es tracta dels morts. Es tracta de que, qui els mata, ho fa en nom d’un Deu, i pretén imposar-nos aquesta “cultura”. I això és molt més greu que les misèries del mon, las de la fam i la guerra i la dels que la provoquen i se n’aprofiten. Potser per això, que no sempre es racionalitza, s’explica que, sense ser uns canalles, ens pugui fer més mal veure com destrossen les obres d’art, que la notícia de més i més morts.

  4. gloria aparicio dijo:

    Saps Jose Luis que t’aprecio moltissim , t’haig d’agraïr tantes estonetes bones que em fas passar amb els apunts i bombonets que envies, , que coincidim en gustos musicals , però el exemple que em posses no em serveix massa, es possible que no ho creguis però, en tema nens ho tinc molt clar, jo donaria la vida per un nen sigui el meu net o no, i el sentiment i dolor que em produiex veure imatges com la d’aquella criature de 3 anys morta a la vorera del mar i tantes més, no em causa menys dolor e indignació que aquestes últimes imatges de Paris, els que em coneixen millor, ho saben…. tens raó, en el nom de Deu es cometen moltes barbaries, d’aixó podríen parlar molts catòlics del Món occidental començán per els molt ponderats “Reis Catòlics” amb la expulsió de àrabs , jueus i leprosos…, un tal , A.Hitler, també molt religiós , es va desfer de mil.lions de éssers humans perque li semblaven rebuig de la naturalesa….les massacres del segle XV als natius de les Indies i molts més etc, etc….tot en nom del “Senyor”, ah! sense oblidar els pederastes de la esglesia que es supossa actuen sota la mirada del “senyor” (em ve al cap la película “La buena educación” de Almodòvar ) doncs el Senyor es TOT AMOR…. però es clar, després tenen la confessió com atenuant, ….. ves per on ja tenim els culpables de que aquest mòn marxi a la deriva…. “ALÀ” i el “SENYOR”…..
    Bé José Luis potser no em perdonis aquesta parrafada però es el que sento, he abussat de la teva bondat ho sé , aquest blog acostuma a ser relaxant i optimista perdoneu-me tinc molts
    anys i tot m’afecta molt més que anys enrere, mica en mica tot tornará a llòc però, a quin llòc..
    Descansin en “PAU” totes les inocents victimes d’aquesta crudel bogeria.
    Si no fos tant negada ara em bé molt de gust penjar alguna cosa bonica , optimista …però com que no en sé, us envio una forta abraçada a tots els inquilins d’aquesta “ancha es mi casa”, en especial al propietari….
    .

    • José Luis dijo:

      Et crec, i m’has deixat planxat. La qüestió no es limita als sentiments personals, parlem de diferents nivells, i veig que no t’havia entès bé. I em sento molt honorat de que passis per aquesta casa. Et posaré la primera cosa “bonica, optimista” que m’ha passat pel cap

  5. gloria aparicio dijo:

    Això es un “amic”……gràcies J.Lluis

Dejar un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s