Las mañas del afilador

El afilador

Oyes la llamada del afilador. Es un sonido inquietante, insidioso, que para ti, antes que con la tristeza, se relaciona con el peligro, con la amenaza. Es la llamada del encantador de serpientes, de todos aquellos peregrinos órficos que cruzaban los pueblos de la Antigüedad y a los que los animales y los niños seguían. La llamada que nos saca de nosotros mismos, que nos arroja a lo desconocido.
Gustavo Martín Garzo – El cuarto de al lado

 

Afilador

La melodía de The Pan Piper, una de las piezas del álbum Sketches of Spain de Miles Davis, es la de esta Alborada de Vigo que el etnomusicólogo norteamericano Alan Lomax grabó en 1952 al afilador (y castrador de cerdos) orensano José María Rodríguez:

 

Acerca de José Luis

Las apariencias engañan... o no.
Esta entrada fue publicada en Jazz, Literatura, Parecidos, Popular y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

5 respuestas a Las mañas del afilador

  1. lluisemili dijo:

    El afilador.
    En català una paraula preciosa que no sé quanta gent jove encara coneix: l’esmolet.
    Quan era nen el sò de l’esmolet no era la flauta de Pan si no un sò agudíssim i modulat que obtenia amb una planxa de ferro prima que passava amb traça per la pedra que rodava. Encara anaven amb un carretó empès a força de braços que un cop assentat tenia una palanca-pedal que feia girar la mola.
    La flauta, com el tricicle sense i amb motor, per mi van venir després. Potser no a tot arreu. I per descomptat tots els esmolets eren d’Orense.

    • lluisemili dijo:

      Ara m’adono que el carretó que descric és com el de la foto primera del post

    • José Luis dijo:

      No sé si ho havia oblidat o ho confonc amb el xiulet normal que feien al esmolar (paraula que sense cap mena de dubta coneixen tots els joves catalans…🙂

      M’has fet pensar a l’etimología de la paraula, i d’aquí a que el equivalent castellà és “amolar”, paraula que a la pràctica té un ús molt limitat però freqüent en el “¿no te amuela?” per no dir “no te jode”. I ara penso que la millor traducció del “no fumis” (si és que encara queda gent tan fina) seria precisament “no amueles”. “Esmolet” és més delicat i carinyós que amolador, que de fet no he sentit dir mai.

      • lluisemili dijo:

        Per afegir informació.
        esmolet- 2 fig Persona molt eixerida, espavilada.
        M’ha fet pensar en el que el porter de casa va aplicar al meu net “Donde vas, polvorilla?”
        Esmolador també s’admet però la paraula més aviat s’aplica a la pedra que fan o feien servir per esmolar
        En català també existeix, afilar com a sinònim d’esmolar. Ja se sap que els sinònims no són mai perfectes, afortunadament. Per això tenim a mà tantes paraules. I si tenim més llengües encara millor.

Dejar un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s