Leonard Cohen, out of the game

leonard-cohen-1969

you-want-it-darker

leonard-cohen-2

Acerca de José Luis

Las apariencias engañan... o no.
Esta entrada fue publicada en Música y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

6 respuestas a Leonard Cohen, out of the game

  1. Josep Olivé dijo:

    Desde ayer no hago otra cosa que escucharlo con un nudo en la garganta…

    • José Luis dijo:

      Eso es lo que pasa con sus canciones, desde El partisano hasta esta, de modo que murió matando a su manera. Hace una semana creo, escuché a su hijo explicando el estado de excitación en el que la compuso.

  2. timamót dijo:

    No puc dir que ha desaparegut la banda sonora de la meva vida, perquè en ella hi ha molta música i de diferent categoria. Però sí que Leonard Cohen ocupa un lloc rellevant dels anys 73 a 75. Vaig aprendre’m de memòria totes les seves cançons dels 3 primers discos. Vaig assistir emocionada a primera fila -i això que era una pobre estudiant- al concert que va fer al Palau. Vaig comprar-me i em vaig fer portar de Londres llibres de poesia seus en els quals havia de buscar algunes paraules de significat incomprensible pel meu incipient anglès. Quan els meus fills prostestaven perquè sempre escoltava “l’home de pedra” vaig rebaixar l’audició. I encara el vam anar a sentir al palau dels esports quan feia la gira promocional del I’m your man i començava a tenir la veu malmesa…
    Ha estat un gran poeta. Em produeix tristesa la seva desaparició.

    • José Luis dijo:

      Un gran poeta, escrivint i cantant. Vinc d’arreglar el que he pogut les flors (els youtubes) als dos posts on vaig explicar com em va arribar la seva música. La meva filla em va enviar l’altre dia la còpia d’un whatsapp on deia que Cohen li recordava casa meva, i a mi. Suposo que seria al 90, que em vaig comprar un CD recopilatori de la segona època, i no parava de sonar. Molt bo, i exclusiu. Vaig desistir de moltes lletres, em feia una idea i prou.

  3. lluisemili dijo:

    Poc puc afegir al comentari de la Timamot. Ella me’l va descobrir i va ser el principi de la fi del francès com a llengua de les bones cançons, per a mi. Per l’anglès havia fet tard però molt sovint l’emoció de les paraules m’arribava i m’arriba igual que si ho entengués.
    He estat veient un film-reportatge que han passat al Canal 33 (a les tantes de la matinada però previsorament enregistrat amb l’artilugi de Movistar). Al Youtube també es troba, sense subtitolar. És el Cohen jove dels anys 70. Dove sono i bei momenti…

    I la cançó-despedida: impressionant. De reclinatori, nus a la gola i gallina de piel. I això que no canta! si arriba a cantar ja seria massa.

    • José Luis dijo:

      ¿No canta? No m’havia fixat…

      Gran invent l’artilugi de Movistar (encara que el corrector li vulgui dir “Artefacte”). Forma part de la feina diària revisar les pelis de tots els canals que convé programar perquè es gravin.

      Bon concert!

Dejar un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s