Anuncios
Conciertos en el Delibes
Comentarios recientes
José Luis en EBNDCD – El precio del… Josep Olivé en EBNDCD – El precio del… Anotar la melodía |… en Baïlèro José Luis en Clasificación final del VII Co… Josep Olivé en Clasificación final del VII Co… José Luis en Alfven: Midsommarvaka, Rapsodi… Jesús en Alfven: Midsommarvaka, Rapsodi… José Luis en Autor y obra con tres tít… maria teresa en Autor y obra con tres tít… José Luis en ¿Qué es esto (que asoma)? (VII… maria teresa en ¿Qué es esto (que asoma)? (VII… José Luis en Cantando en la ópera (3) – Cor… Josep Olivé en Cantando en la ópera (3) – Cor… José Luis en EBNCD – Un Largo con… Josep Olivé en EBNCD – Un Largo con… 
Entradas más vistas estos últimos días
-
¿QUÉ TE DEJÓ MARCADO?
SEGUNDOS INMENSOS
¿QUIÉN SABE DÓNDE?
-
-
Anuncios
Oui. És una de les imprescindibles. Ja m’emocionava quan era jove. Ara, encara més
“…du lit au lit”. Encara ens queda, esperem. No m’entusiasma començar amb una cosa tan trist, però s`ho mereix i “es lo que hay”
Touché. Sempre m’ha colpit i cada vegada més.
Benvingut al club!
(El Serrat va fer una bona recreació del tema amb “els vells amants”, no tan bona però bona)
Crec que ja m’ho havies fet veure. Brel juga a altra divisió
Repetir-se és simptomàtic? Aquest detall no el va posar el senyor Brel
Es simptomàtic del pepinu
“Ils ont peur de se perdre
et se perdent pourtant”
Aquests versos valen tota una obra
I el poema un Nobel, per cert.