Touché. Sempre m’ha colpit i cada vegada més.
Benvingut al club!
(El Serrat va fer una bona recreació del tema amb “els vells amants”, no tan bona però bona)
Bach tras Bach
… y sus hijos y discípulos, otras intertextualidades, parecidos razonables, músicas de muerte, todos los mozarts del mundo y otras frikadas del sujeto pablo del pozo
nosaltresllegim.cat
Espai per parlar de llibres, de novetats, de clàssics, de premis literaris o de recomanacions per a petits i grans on col•laboren timamót i Lluis Emili Bou
Oui. És una de les imprescindibles. Ja m’emocionava quan era jove. Ara, encara més
“…du lit au lit”. Encara ens queda, esperem. No m’entusiasma començar amb una cosa tan trist, però s`ho mereix i “es lo que hay”
Touché. Sempre m’ha colpit i cada vegada més.
Benvingut al club!
(El Serrat va fer una bona recreació del tema amb “els vells amants”, no tan bona però bona)
Crec que ja m’ho havies fet veure. Brel juga a altra divisió
Repetir-se és simptomàtic? Aquest detall no el va posar el senyor Brel
Es simptomàtic del pepinu
“Ils ont peur de se perdre
et se perdent pourtant”
Aquests versos valen tota una obra
I el poema un Nobel, per cert.