Conciertos en el Delibes
Comentarios recientes
Josep Olivé en Nada José Luis en Nada José Luis en Nada Josep Olivé en Nada José Luis en Buen año para sembrar música d… Josep Olivé en Buen año para sembrar música d… Buen año para sembra… en Netrebko y tú Buen año para sembra… en Cadenzas (4) – Shostakov… José Luis en Sonata para piano núm. 12 en L… Josep Olivé en Sonata para piano núm. 12 en L… José Luis en Sonata para piano núm. 12 en L… Josep Olivé en Sonata para piano núm. 12 en L… José Luis en En una brillante mañana de… Josep Olivé en En una brillante mañana de… José Luis en En forma 
Entradas más vistas estos últimos días
-
¿QUÉ TE DEJÓ MARCADO?
SEGUNDOS INMENSOS
¿QUIÉN SABE DÓNDE?
-
-
Oui. És una de les imprescindibles. Ja m’emocionava quan era jove. Ara, encara més
“…du lit au lit”. Encara ens queda, esperem. No m’entusiasma començar amb una cosa tan trist, però s`ho mereix i “es lo que hay”
Touché. Sempre m’ha colpit i cada vegada més.
Benvingut al club!
(El Serrat va fer una bona recreació del tema amb “els vells amants”, no tan bona però bona)
Crec que ja m’ho havies fet veure. Brel juga a altra divisió
Repetir-se és simptomàtic? Aquest detall no el va posar el senyor Brel
Es simptomàtic del pepinu
“Ils ont peur de se perdre
et se perdent pourtant”
Aquests versos valen tota una obra
I el poema un Nobel, per cert.