Caballito de cartón

En el mundo en el que viven los niños, quienquiera que sea que los críe, no hay nada que se perciba y se sienta tan agudamente como la injusticia. Tal vez sean nimias las injusticias a las que los niños se ven expuestos, pero el niño es pequeño, y su mundo es pequeño y el caballo de cartón es para él tan alto como un caballo irlandés.

Charles Dickens – Grandes esperanzas

Pantalones largos Campanilla dorada de mi carrito de feria, caballito de cartón de medio palmo, todo pintado; hemos andado tanto por los caminos sin ira que ahora debemos reposar y agradecer nuestro destino. Ya no volveré más haciendo ¡arre! ¡arre! corriendo a cargar con guijarros piedrecillas tu cuadrante de madera. Campanilla dorada, tú me sabías contento. Ahora me lleva la gente y siempre tengo prisa y soy niño aún, y no puedo ni mencionarlo. Caballito de cartón, tú sabías de mi alegría: Si ahora jugase a correr, qué diría la gente… Les parecerá mucho mejor que quiera a alguna chica tanto si es bella como si no –caballito todo pintado, campanilla dorada–, y que os deje en el terrado.

Joan Salvat-Papasseit / Joan Manuel Serrat

Acerca de José Luis

Las apariencias no engañan
Esta entrada fue publicada en Varios y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

26 respuestas a Caballito de cartón

  1. mortadel.la dijo:

    Felicitats

    Caballito de cartón, tú sabías de mi alegría: Si ahora jugase a correr, qué diría la gente… Les parecerá mucho mejor que quiera a alguna chica tanto si es bella como si no –caballito todo pintado, campanilla dorada–, y que os deje en el terrado.

  2. Assur dijo:

    No sóc, ni he estat mai, i cada vegada en sóc menys, allò que se’n diu un “fan” de Joan Manuel Serrat, però m’agraden força alguns dels seus treballs. Aquest en concret, el dedicat a Salvat-Papasseit, crec que és dels millors.

  3. mortadel.la dijo:

    Salvat-Papasseit, Assur! Quans records que em venen ara mateix a la memòria….

    • Assur dijo:

      Mortadel·la: Salvat-Papasseit és un dels poetes catalans que més m’estimo, i crec que en Serrat, tal i com amb Antonio Machado i amb Miguel Hernández, va fer un magnífic treball. Per a mi, com també diu José Luis, és el millor disc en català d’en Serrat.

  4. Assur dijo:

    José Luis: La traducció t’ha sortit molt reeixida (i ja saps que no sóc dels que respalla raspalla). Referent als dos “problemes” que cites em permeto fer-te un suggeriment per cadascun d’ells:

    “Caballito todo pintado”: Potser en castellà sonaria més bé si, les dues vegades que surt, reforcessis el nom “caballito” amb el pronom “tú”: “Caballito de cartón de medio palmo, todo tú pintado” i “Caballito, todo tú pintado”.

    Pel que fa a “guijarro” per “palet”, i ja que el carregar palets es tracta, en aquest poema, d’un joc infantil, bé podries fer servir un diminutiu de “piedra”: O bé “piedritas” o bé “piedrecitas”, i encara, potser, trobo més tendre dir-ne “piedrecillas”.

    • José Luis dijo:

      Ja sabia que em respondries tu… 😉 La traducció es correcció de una que he trobat “por ahí”. Les dos propostes que fas m’agraden. El “tot” aquest, tan expressiu, costa de traduir (Tot cofoi?) i en aquest cas, el “tú” sona molt bé. No sé si valdria “repintado” com es diu “repeinado”. “Guijarro” sona horrible, però es el que diu el diccionari, especificant que “palets” son pedres arrodonides per l’aigua. Piedrecillas es la millor opció, crec jo també. (Piedritas em sona mexicà, i crec que no es correcte 🙂 )

      • Assur dijo:

        Bé saps, José Luis, com m’arriba a interessar el tema de les traduccions, i si m’interessa no és per una altra cosa que pel respecte que sento envers les llengües ja que m’agrada poder gaudir al màxim de les possibilitats que ens donen a l’hora de comunicar-nos.

        Pel que dius de poder utilitzar “repintado” donant-li un sentit semblant al que té “repeinado”, a part que aquest darrer mot s’ha convertit en un adjectiu provinent del participi del verb “repeinar” i, com a adjectiu que és, ja té entitat pròpia, és a dir té una definició al diccionari i, en canvi, “repintado” és només el participi de verb “repintar” i que, per tant, aquí el prefixe “re-” funciona amb el significat de “una altra vegada”: “Repintar: tr. Pintar algo nuevamente” (Dicc. RAE), no em semblaria tampoc adient en aquest cas, ja que crec que el que vol expressar el poeta amb el “tot pintat” referint-se a un cavallet de cartró davant els ulls d’un nen és més la fantasia que no pas la perfecció. (Em sembla que potser m’he fet una mica d’”emboliu”, que deia la Sandra Camaca, i no sé si m’he explicat prou bé.) 🙂

        Per altra banda, és cert, com bé dius, que en el cas d’aquest poema la paraula “guijarro” hi sona fatal. Sens dubte que si el poeta l’hagués escrit en castellà no hauria utilitzat aquest mot, que és la traducció literal de “palet”, ni tampoc hauria utilitzat “canto rodado” :), per això, fent una mica de trampa, si traduïm “piedrecilla” per “palet” no traïm gairebé gens l’original i el poema ens sona molt millor.

        He consultat a la pàgina http://www.elcastellano.org/ els diminutius de “piedra”, i en aquest cas, com en els de “coche” (cochecito, cochito) y “lengua” (lengüecita, lengüita), “piedrita”, com a diminutiu de “piedra”, s’admet.

        Per cert, per poc poètica que soni la paraula “guijarro” en aquest poema, a “Como tú”, de León Felipe, hi sona de meravella: “Como tu tú / guijarro humilde de las carreteras”.

      • José Luis dijo:

        L’emboliu, claríssim, i retiru el repintat 😆 La piedrita, em segueix sonant ultramarí, però amb l’església hem topat. El guijarro humilde, molt bé.

  5. Assur dijo:

    Uf!!!:Havia d’haver escrit “raspalla” i no “respalla”!!! 😦

  6. Angels dijo:

    Bé ,sense tantes floritures, el món dels nens es el més bónic que tenim,i no tenen necesitat de
    tantes “garambaines” com els grans ens entossudim hem donarlis. La felicitat de un nen es quelcom més senzill però els grans ho enrredem tot.Conec molt a un marrec de 2 anys i mitg que
    a la meva pregunta que quinas cosas demanaba als reis hem va contestar :”un Charlington” com
    que hem vaig quedar amb cara de veure visions ,com aquell que hem perdona la meva ignorancia hem va dir !!Que era un tren!! i els vagons es diuen Wilson i altres noms que no recordo i jo vaig pensar !!com els en complicat la vida, Amb aquesta edat !! Bé es responsabilitat
    dels pares i al mati quan va al parvulari porta sota el braç el catalág de uns “grans magatzems”
    (com si fos “la enciclopedia ” )que va ser el primer llivre que alguns de nosaltres varem fer servir.
    Adeu siau i MUASSSSSSS (se me hace rarísimo según a quien y donde cambiar la lengua)

  7. Josep Olivé dijo:

    El disc dedicat a Joan Salvat Papasseit és una meravella, editat en una època de gran inspiració, en la que Serrat feia bellíssimes cançons, tant en català com en castellà. És emocionant tornar-les a sentir i escoltar desprès de tant de temps, quan Serrat entrava com una exal.lació dins del meu món. Tambè és molt bonic el texte de Charles Dickens. Molt.
    Moltes gràcies!

  8. elena dijo:

    caballito de cartón…unida letra…y años despues.. se unieron los dos para hacer un disco..

  9. elena dijo:

    SERRAT+ SABINA

  10. elena dijo:

    No puedo evitar compartir esta maravilla de canción..

    Sin embargo..

    no son los primeros gcantantes que se unen en la musica,verdad? ( ejemplo ahora parece que los rollings se juntan con beatles..Es negocio o genialidad???)

    Sin embargo..

Dejar un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s