A los catalanes

Hace casi dos décadas que salí de la presidencia del Gobierno de España. No tengo responsabilidades institucionales ni de partido. He recuperado la sencilla condición de ciudadano, aunque en todo momento comprometido con nuestro destino común. Por ese compromiso con España, espacio público que compartimos durante siglos, me dirijo a los ciudadanos de Cataluña para que no se dejen arrastrar a una aventura ilegal e irresponsable que pone en peligro la convivencia entre los catalanes y entre estos y los demás españoles.

Siempre he sentido gratitud por vuestro apoyo permanente y mayoritario para la tarea de gobierno. Siempre, incluso cuando este apoyo era declinante en el resto de España. Y gracias a esta sintonía he podido representaros con orgullo, como a todos los españoles, en Europa, en América Latina y en el mundo. Con vuestra confianza hemos progresado juntos, durante muchos años, superando la pesada herencia de la dictadura, consolidando las libertades, sentando las bases de la sociedad del bienestar y reconociendo, como nunca antes en la historia, la identidad de Cataluña y su derecho al autogobierno.

He creído y creo que estamos mucho mejor juntos que enfrentados: reconociendo la diversidad como una riqueza compartida y no como un motivo de fractura entre nosotros. Para mí, España dejaría de serlo sin Cataluña, y Cataluña tampoco sería lo que es separada y aislada.

(…/…)

No creo que España se vaya a romper, porque sé que eso no va a ocurrir, sea cual sea el resultado electoral. Creo que el desgarro en la convivencia que provoca esta aventura afectará a nuestro futuro y al de nuestros hijos y trato de contribuir a evitarlo. Sé que en el enfrentamiento perderemos todos. En el entendimiento podemos seguir avanzando y resolviendo nuestros problemas.

 

En medio, lo que falta, el núcleo del escrito de Felipe González en El País de ayer, es su análisis de las consecuencias de la “desconexión” de Cataluña, su defensa de la legalidad y una comparación con “la aventura alemana o italiana de los años treinta del siglo pasado” que ha levantado ampollas. Ese es el terreno de batalla en el que nadie está retrocediendo un milímetro de sus posiciones. Pero lo esencial, para mí, está en el prólogo y el final. O eso es lo que me ha emocionado y rubrico desde mi “sencilla condición de ciudadano”.

Acerca de José Luis

Las apariencias engañan... o no.
Esta entrada fue publicada en Sociedad y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

28 respuestas a A los catalanes

  1. Tengo en casa a un par de catalanes residentes en México (marido e hijo), vueltos locos porque no encuentran las papeletas para votar que recibieron hace un par de semanas. Mi suegro era un “catalán de pedigrí” que aprendió el castellano en México, cuando comenzó a ir a la escuela. Y ahora mi hijo, que gracias a la “ley de nietos” estrenó orgullosamente su DNI este verano, me dice “Pero qué, ¿nos quieren sacar de España?” Qué triste es el encono.

    • José Luis dijo:

      Me ha gustado la palabra que has escogido, encono. Y más cuando compruebo el matiz: “Enconar: Inflamar, empeorar una llaga o parte lastimada del cuerpo”

      Lo de tus dos catalanes es una sorpresa muy simpática, y casa con tu afición por los comentarios en catalán. Un saludo a todos.

  2. lluisemili dijo:

    Qué bonito! Ahora un sepillo de Arfonzo, un poquito de Aznar y hala! a seguir avanzando! Pos fale!

    • José Luis dijo:

      Podries haver-me trobat altres companys de viatge, que també tu patiràs alguns dels teus. I no dubto què tindràs arguments a dojo, però et limites a desqualificar al missatger (i de passada la seva llengua), i els paràgrafs que he triat i que subscric són, com a mínim, respectables.

      • lluisemili dijo:

        1. Jo no tinc companys de viatge. Jo viatjo ja fa molts anys i ara resulta que, per sorpresa meva, hi ha més gent que ja no aguanta més. I si em quedo sol, mala sort.
        2. La llengua que dius que desqualifico és una cita literal i en transcripció fonètica de les afirmacions de Don Alfonso Guerra a propòsit del que pensaven fer amb l’Estatut que vam refrendar els catalans l’abril de 2006. Aquest és el company de viatge que no he encertat? No és un mindundi de la política espanyola ni algú que no tingui res a veure amb Don Felipe González Marquez.
        3. Quí és el missatger desqualificat? Don Felipe González Marquez? Missatger de què i de quí?
        4.Si haig d’argumentar vinga, posem-nos-hi i deixem metàfores, poesies, mitologies i paral·lelismes històrics fastigosos. Per què Albània, Itàlia feixista o Alemanya nazi? Per què no Sudàfrica de Mandela, Noruega, Costa Rica o, posats a fer, els Estats Units?
        I si ens deixem de metàfores i acudits del Roto i parlem sense embuts d’ara i aquí amb totes les lletres.

        A algú li interessa saber per què vull fotre el camp? O només interessa dir-me “no home no, una mica de paciència que parlant la gent s’entén”. Si interessa a algú que m’ho digui i em doni espai, que és llarg en temps i extensió. No necessito desfogar-me, ni calmar-me, ni justificar-me. Ja no penso demanar mai més comprensió, ni donar explicacions. Tinc 75 anys molt repicats i ja no tinc temps per perdre amb gent que em vol, em necessita, però no m’estima.

        Sempre són respectables les paraules boniques. Com aquelles de “El treball us farà lliures”

        • José Luis dijo:

          Tu mateix pots replicar els quatre punts com si ho fes jo, no caldrà que t’esforcis gens. No entenc que t’encenguis d’aquesta forma quan no he posat ni un argument i contra el teu desig de “fotre el camp” jo només exposo el meu de que no ho facis. Es per aquest sentiment pel que demano respecte. I un to menys agressiu, al que res t’ha incitat aquí i al que no tens dret, per molt repicat i emprenyat que estiguis.

          Una abraçada, i bona nit

  3. josep olive dijo:

    Bonitas palabras JL, que poco aportan. Un discurso más, bastante vacío de contenido, por cierto. Propuestas? Ideas? Y un claro ejemplo de la desconexión de los políticos con la realidad. Si, efectivamente, curioso, cuando dos partidos tan antagonistas con el tema nacional como PSC/PSOE y ERC vieron posibilidad de tajada no lo dudaron ni un instante. En esa época, no tan lejana, y por dos veces, ambos antepusieron la poltrona a sus convicciones políticas e ideológicas. Me dirás que tiene que ver con la carta. Tal vez nada, y tendrás razón. Pero mi mente, un tanto rebuscada, un tanto confusa, me dice que allí hubo el germen del monumental lio actual.

    • José Luis dijo:

      El contenido político me lo he saltado. Tampoco sirve de nada buscar culpables del “monumental lío”, mientrás que en ese escrito hay un sentimiento y un deseo constructivo que comparto.

      • Josep Olivé dijo:

        Pero JL, no podemos saltarnos el contenido político, y menos cuando ese contenido es tan delicado, por la sencilla razón de que puede dar credibilidad (o quitarla) al mensaje que se intenta dar. ¿Es creible FL cuando establece ciertas comparaciones o cuando defiende la legalidad? Las palabras de FG puede que sean sinceras, no veo razón para la duda, pero es un personaje que me ha decepcionado tanto que me cuesta muchísimo volverlo a tener en cuenta para nada.

        • José Luis dijo:

          No creo que FG sea un personaje a ignorar, ni que la falta de credibilidad que pueda o no inspirar le desautorice ni a él ni a nadie para defender la legalidad. Pero nunca y en ningún campo entenderé que se desoiga o descalifique una petición o un argumento por su origen. En cualquier caso, puedes mirarlo con pies de plomo, pero nada más. Coincido con él en lo que he transcrito, unos párrafos que expresan un sentimiento que me interesa más poner sobre la mesa aquí que discutir si los catalanes vivirían mejor o peor con su independencia, o si son tan malos (o tan buenos) como los alemanes que votaron a Hitler, y que podrían haberse publicado perfectamente tal como he hecho yo.

  4. josep dijo:

    Estimat Jose Luis, no dubto de la teva bona intenció, però crec que posar un text del senyor X per defensar l’unitat d’Espanya no es la millor manera de fer-ho. Ah! i ja m’agradaria a mi recuperar la senzilla condició de ciutadà. Tenir més barra es impossible.
    Una abraçada

    • José Luis dijo:

      Estimat Josep😉 Em pregunto com s’hauria reaccionat si FG hagués defensat el dret a decidir, però en tot cas, et dic el que a JO. No he portat aquest text per defensar la unitat d’Espanya, em pensava que amb les quatre ratlles meves ja quedava clar que el que volia era compartir l’emoció que m’ha suscitat la seva apel•lació al passat comú i la tristor pel que està passant i les conseqüències que temo.

      (Veig amb satisfacció que també t’ha agradat l’acudit del Roto d’avui, “Lo mejor de las vacaciones es cuando se les acaban a los demas”… qué dolents que som…)

    • Josep Olivé dijo:

      Bé, jo anava per aqui tambè. La condició de ciutadà de FG és un efemisme de l’alçada d’un campanar. Home que deu anar ben protejit per tot arreu, instal.lat en una bona mansió a Tanger, amb negocis ben foscos a Sudamèrica, amb totes les prevendes de ex-president i alhora conseller de potents multinacionals (deu ser per mèrits propis?). Respecto a qui s’el cregui, però jo, que em sento ben crític amb qui ens promet el paradis en vida de manera banal, pueril i ben poc rigurosa, i que per tant no puc ser titllat de defensor cec de la causa, ni molt menys, no puc rebre prèdiques de qui precisament es va saltar la legalitat en casos molt coneguts i gravissims. En altra pais més seriós la seva condició de ciutadà per a donar explicaciones davant la justicia ja l’hagués obtinguda fa molt de temps. Ho sento, però les mateixes paraules en d’altres boques probablement tindriem més efecte balsàmic. I en aquest cas, probablement, tot el contrari.

  5. Ângels dijo:

    Yo si que estoy echa un lio ;por un lado si,pero como no me aclaro.Y no sé que pasará (en cualquiera de los dos casos).Pues lo dejo estar,y aqui paz y luego gloria .U.A.y adióooo’os.

  6. kalamar dijo:

    Abans de llegir al altres amics, la meva opinió col·locada a les xarxes:
    Venint d’un personatge obscè com el FG no fa ganes llegir-ho. Tapant la firma hi ha coses que comparteixo, no totes, però en esència repeteix el de sempre. No aporta novetats. Ni massa comprensió pel problema. Sense la carta haguéssim tingut un començament de curs més tranquil.

    • José Luis dijo:

      Doncs a mi sí que m’interessa el que digui FG. Fa poc en Millás li va fer una entrevista que recomano molt. Vaig fer aquí una enquesta preguntant per què semblava la possibilitat de que acabés de president de república: una insensatez, 0%, un mal sueño 0%, un desideratum, 35,71%, una idea razonable, 64,29%. He sentit dir moltes coses d’ell, però fins ara no m’havia trobat amb una desqualificació tan contundent i unànime, és curiós.

      És cert que no aporta novetats, no sé quines podria si no hi ha. Pel que fa al moment, comprenc que desitgis tranquil•litat (i Paracetamols), però espero que la tinguis, no ara, sinó durant molts anys.

      • Josep Olivé dijo:

        Puc? Em dono permís jo mateix, jeje.🙂

        Per a un càrrec de President de república jo demanaría el CV. Sí, sí. El CV. El demanen per a qualsevol feina, per què no per aquesta? Doncs, sincerament, no crec que FG el presenti massa net. O potser si, però amb coses que amagar. Que té mèrits? Per descomptat. Molts. Però negar que ha estat protagonista de fets que l’incapaciten per a un càrrec tan important em sembla inquestionable. No sé què em diu que els qui li neguem a FG credibilitat suficient, els qui li neguem que s’autoenomeni ciutadà de carrer una persona amb protecció i pensió de per vida (a més ben compatibilitzada amb negocis, conferències, assessoraments i càrrecs en consells d’administració…), els que aixi pensem, dic, som ànimes rencoroses. Ho sento, llegint entre líneas em fa aquest efecte. El passat no compte? Per a un càrrec com aquest el passat no compte? El passat compte per uns i no per d’altres? Des de quina tribuna ètica i moral al senyor FG no li han de pesar cert fets de tots coneguts? Si és aixi, apreciat JL, aleshores convidem a més candidats. És lo just. Si el passat no compte, i “por consiguiente”, Aznar tambè podría ser un bon candidat. O no? O a Aznar si li pesem el seu passat? De veritat algú pot creure que FG y Aznar són figures de consens a Espanya? A més, si el passat no compte, valguem déu, no cal que digui qui serà el futur president de la República Catalana. Serà per cartes, prèdiques i homilies!🙂

        • José Luis dijo:

          Ja no el veig com abans en aquest paper, però, més que pel currículum, estic d’acord en què hauria de ser una figura de consens. No sé (i no és retòrica), si fora de Catalunya ha perdut aquesta categoria. Era Mr. X, crec que d’això no hi ha dubta, però la crítica política que es fa d’això és d’una hipocresia descomunal. El fin y los medios, no es un tema menor. Per mi, més que una qüestió d’ètica ho és d’eficàcia, la categoria dels mitjans condiciona la del fi, en aquest cas, va reforçar el que volia destruir. I es probable que rectifiqués: ““Tuve que decidir si se volaba a la cúpula de ETA. Dije no. Y no sé si hice lo correcto”

          Res d’ànimes rencoroses, però si tenir “protecció i pensió de per vida (a més ben compatibilitzada amb negocis, conferències, assessoraments i càrrecs en consells d’administració…)” és un greu pecat, no queda lliure ni un ex alt càrrec. En tot cas, fins i tot per vell i per zorro, es digne de ser escoltat. No sé si recordaràs:

          “El director de EL PAÍS, que moderaba esta parte del debate, contó unas conversaciones mantenidas el día anterior con Pujol y con González. Y que el expresidente de la Generalitat le había dicho que nunca había sido independentista y ahora tampoco, pero que votará a favor de la independencia si hay un referéndum. En voz baja, apenas audible para el auditorio, Felipe González le dijo a Pujol: “Por eso no hay que preguntar”, como indicando que las consultas las carga el diablo.” (16/12/12)
          😉

          • Josep Olivé dijo:

            Si és pecat o no fer ús de les seves prevendes ell sabrà, depen del com. Ha estat president del govern molt anys i té dret a protecció i pensió, aixi està democràticament establert. I a fer conferències. És clar. Més discutible és aprofitar la seva condició d’ex per a sentar-se en consells d’administració i cobrar bones dietes quan ja cobra de l’estat. No em negaràs que al menys és discutible. D’altra banda, una mica en el llindar més que dubtós de l’ètica empresarial no es pot negar que algú ho podría considerar. Per exemple, jo mateix. Però no penso fer escarfalls si l’home té una actuació digne. Ara bé, amb aquest bagatge, autoproclamar-se pràcticament com un humil home de carrer, doncs perdona l’expressió, però mica/molta de barra té. Aleshores, és fa preclar el que ens vol dir tambè en Josep…que si això és veritat, nosaltres que som?🙂 

          • José Luis dijo:

            També a mi em va cantar una mica, de fet per això hauràs vist que m’ho aplico a mi entre cometes. Però jo no veig la barra, més aviat una certa ironia. Faci el que faci, mai serà la seva condició la d’un senzill ciutadà, però no pels càrrecs ni els diners que ara tingui, i ell és el primer que és conscient de què això ho sap tothom.

  7. Josep Olivé dijo:

    Éste, éste escrito de Isabel Coixet si me gusta, mucho!
    Es de hoy, 11.09.2015, en el Pais:
    http://politica.elpais.com/politica/2015/09/10/actualidad/1441901591_222794.html

Dejar un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s