Media entrada, a pesar de que no es el fin de una era pero sí el principio de la temporada, y de que no tenemos un José Tomás pero si un Giovanni Antonini muy fino que ha demostrado su buen hacer y la salud de la OBC con una deliciosa 40 de Mozart.
Y pobre Salieri. Para un día que nos ponen algo suyo, escogen unas pesaditas por inacabables (26…) Variaciones sobre «La folia», quizá aceptables como ejercicio académico o adecuadas para presentar una orquesta pero no para competir con un Mozart casi triplicado. Y aún suerte que el Concierto para piano Nº 15 no es una de sus cumbres y su brillante tercer movimiento quedaba ya un poco alejado, porque el contraste hubiese sido aún más sangrante. Para acabar de arreglarlo, Chopín y unas autenticas Variaciones (y no sólo un muestrario de arreglos orquestales) a partir del “La ci darem la mano” de Don Giovanni, que además de poner de nuevo a prueba al vigoroso y excelente Nelson Goerner, ha sido para muchos un agradable descubrimiento. Aquí pueden escucharse interpretadas por Meng-Chieh Liu, con Paul Chiang dirigiendo la orquesta del Taipei National Hall.
Y luego, una pequeña gran cuarenta con una pequeña gran OBC sonando espléndidamente bajo una batuta que parece saber lo que quiere y como conseguirlo. Pocas veces he escuchado tan nítidamente cada instrumento por separado y tan equilibrado el conjunto. Un piso más alto y una docena de filas más atrás, me parece que se oye mejor, y no creo que sea lo de la zorra y las uvas. En todo caso, me conformo y a bodas me inviten: Con Antonini, con esta OBC y hasta con Salieri, pero otro que muestre algo más que su talento para orquestar. Como el que puede escucharse en la crónica de el café de nit.
Ancha es mi casa 
Pues me hubiera gustado mucho asistir al primer y bonito partido de mi equipo OBC de la que soy hincha fiel. Pensaba que estrenaban 😯 temporada con el llamado concierto de Inauguración: (PROKÓFIEV: Simfonia núm. 1 «Clàssica»- MONTSALVATGE: Cant espiritual – PROKÓFIEV: Alexander Nevsky). Voy el dia 1, a ver qué tal está Pablito y la Podles…
Me he olvidado de decir que a la salida empalmé con una ópera, «Otra Manita», con un bajo (bajito) de miedo, aunque todos estuvieron muy bien.
No sé como considerarían el concierto, porque al no ser el director titular, puede que el de la inauguración oficial sea el siguiente. Alexander Nevski y su batalla en la nieve, Oh Rusíía, creo que me la perderé.
Si la precarietat no hagués fet forat a la meva butxaca, aquest no me’l hagués perdut, però a can Auditori han passat de la crisi, hi han apujat com aquell que no vol la cosa, les entrades més econòmiques a 20 €. Ara, l’Auditori mig buit o mig ple, depenen de qui s’ho miri. Ho trobo molt trist i a més a més, Catalunya Música no ha obtingut els drets de retransmissió. Mecatxis! no comencem gaire bé.
I em penso que no gaire intel.ligent. Al programa diu que Catalunya Musica l’emetrá; pot ser s’han oblidat de treure l’anunci, pero els micros estavan posats.
El concert de la Podles el faran al nou programa de clàssica a tv3 o c33 el 30 d’octubre, segons explica l’apuntador.
Ja és alguna cosa
Jo vaig anar diumenge al mati i la veritat es que feia pena veure la Sala ben be un terç buida. Ara estic acabant la crònica i si puc la publicaré aquesta nit. A mi em va agradar i molt la «XXVI Variacions sobre La follia di Spagna», que a tu José Luis sembla que no et van acabar de fer el pes. El que si es veritat ….. SALIERI es el gran desconegut i crec que no s’ho mereix.
Una abraçada
Jo no estic tan segur que Salieri mereixi gaire més glòria que la que ja té actualment, i en gran part gràcies a Hollywood.
El problema dels musics que van viure al voltant de Mozart (amb algunes excepcions és clar) sempre serà el mateix. Això no vol dir que les seves músiques no siguin valuoses, però van caure en la temptació d’emular al geni i fins que no va tornar un altre geni a canviar les coses i a tirar endavant, tots aquests bon professionals s’obliden ràpid.
Salieri està bé, però com tants d’altres.
Algunes de les seves òperes són veritables catàlegs de números musicals, un darrera un altre, sense cap interès, ni dramàtic, ni musical, més enllà del que ens pugui semblar «bonic» a uns o altres.
Muti va inaugurar ja fa uns quants anys la renovada Scala de Milà amb la mateixa òpera que va veure la llum el dia de la primera inauguració, L’Europa riconosciuta i un cop vista i escoltada, s’entén perfectament que darrere l’artifici i quedi l’oblit.
De la seva obra simfònica, religiosa o cambrística, podríem dir el mateix. No es tracta pas de negar-li el pa i la sal, però tampoc valorar-lo per sobre del que realment és. Al menys aquesta és la meva opinió.
Estic segur de que tens tota la raó…. Salieri mai es podrà comparar amb Mozart, però això no vol dir que sigui un compositor fracassat, com tu ho raones molt clarament.
Respecta a la pel.licula Amadeus, crec que li va fer un flac favor als dos personatges, tant a Mozart com a Salieri. Es la meva opinió.
El que si estic segur, es que ahir el concert de SALIERI em va agradar força i no puc negar el que en aquell moment de l’audició vaig sentir. El vaig gaudir de debò… i potser va ser per la sorpresa, perquè havia escoltat molt poca cosa d’ell.
Jo em penso que el que diu en Joaquim es molt cert; Salieri val el que val, però no més per compensar-li la desfeta. Las Variacions sobre la Folia poden demostrar gran habilitat orquestral, i de les 26 van a haver 3 o 4 maquíssimes, però vaig acabar fins els nassos.
Tal i com li comento a Joaquim, a mi em va agradar i segurament va ser per la sorpresa, ja que d’ell havia escoltat molt poc.
Las Variacions sobre la Folia que va interpretar l’OBC va durar tan sols 20 minuts, no crec jo que doni temps per acabar fins els nassos. Evidentment cada un de nosaltres escoltant la mateixa musica, pot tenir sensacions completament diferents. Jo la vaig gaudir, sincerament.
Faltaria més. Quan dic que una cosa no m’agrada no dic que sigui dolenta (encara que de vegades ho pensi i ho sigui, ja ja). Pero no facis trampa amb els vint minuts, que hi han moviments de Mahler que et deixen sense respirar 40 minuts. No son els 20 minuts, son 26 vegades la mateixa musiqueta, amb minimes variacions melódiques i alguna orquestració més aviat plasta 🙂 … seriosament: 13 variacions (o 12+1) hauria estat molt bé.
Curiosament, el cap de setmana vaig estar mirant Amadeus, tot i el rigor històric que pot ser discutible, si que em va semblar una síntesi del que era Salieri i del que era Mozart. Salieri no pot fer ombra a Mozart ara bé, crec que Salieri té composicions prou elegants i brillants com per poder complementar un bon concert i no unes variacions que, si bé són delicioses si n’escoltes 2 o 3, poden arribar a aburrir escoltar-les 26 vegades!
Salutacions!
No tinc massa bon record de la peli; em va fer una mica de ràbia que volguessin vulgaritzar a Mozart fent-lo un poca solta per «apropar-lo» a la audiència. Per el que fa a Salieri penso que es un mes entre tants oblidats i desconeguts com es poden descobrir al teu bloc, que tenen coses del nivell dels genis, però perquè no tota la obra dels genis es tan absolutament genial. Encara que també n’hi han (penso en Zelenka i en Homilius), que, si no petem, potser pujaran molt al ranking.
De les variacions de La Folia, amb tres o quatre que son absolutament delicioses y mitja dotzeneta més, molts hauríem quedat mes contents (però quasi igual de ignorants respecte a la musica d’en Salieri)
Si i tant, la pel·lícula deixa a Mozart com un absolut barruer.. tot i que havent llegit algunes biografies sembla ser que era un personatge bastant atípic en relació a l’època.. tot i que a Hollywood han de fer-se notar d’alguna forma, no crec que Mozart fos tant vanidós ni barruer com el pinten ni tant desconsiderat amb Salieri.
Si, Homilius crec que es un dels grans descobriments, sens dubte! I ja et dic, per desgràcia a les nostres sales de concerts (sigui Auditori, Palau de la Música, etc.) es peca massa de «supervendes» però ja se sap.. la cultura i l’art a vegades (quasi bé sempre) també han de ser productius… per a la nostra desgràcia.
Tant de bo, algun dia l’economia no es prioritzi i poguem gaudir d’obres de grans compositors abandonats per «necessitats del servei», salut!
Pingback: - Concert de l’OBC (1/12) – MOZART versus SALIERI – L’Auditori | Voltar i Voltar
Crec que opino com tothom: Salieri no li arriba a Mozart ni a la sola de les sabates, musicalment parlant. Ara bé, estic d’acord amb el José Luis que es podria haver triat alguna obra amb més cara i ulls per aquest concert. Jo de totes maneres m’ho vaig passar força bé i l’Auditori el divendres estava a un 75% (+/-) de la seva capacitat.
Una abraçada
Dissabte, crec que un 50-60%. No se si les festes (?) de la Mercè ajuden o fan nosa.